Com que els efectes d’atrezzo i d’escenografia eren certament rudimentaris, els actors havien de gesticular moltíssim i fer explícit verbalment informacions que, com succeeix avui dia, pot proporcionar l’escenari i els trucs de tramoia, per exemple. Anaven vestits amb llargues túniques que els dissimulaven els coturns, una mena d’esclops que els feien més alts perquè fins i tot els espectadors més allunyats de l’escenari els poguessin veure.

Laura Borràs, «La tragèdia grega», dins Clàssics moderns (Badalona: Ara Llibres, 2013)

He sacrificat a la veracitat i a l’exactitud els efectismes i la tendència al sublim que trobem freqüentment en aquesta classe de treballs. M’adono que els meus relats i les meves remarques no tenen el to heroic. M’adono que els homes que surten en el llibre no porten coturn, i així no prenen una alçada extraordinària. M’adono que el nostre poble no hi apareix en una actitud espectacularment èpica. Però d’això no s’ha de treure una conclusió depriment. Els catalans han de tenir el coratge moral de renunciar als mites.

Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català (Barcelona: Acontravent, 2014 [1939]), pàg. 17