Definició
Peça d’indumentària que serveix per a cobrir i resguardar els peus, com ara les sabates o les botes; calçat. S’usa sobretot en català occidental.
Pel que fa al calcer i a la roba, cadascú és lliure de dur el que vulga.
«Vicenteta, filla meua, | no tires aigua al carrer, | perquè passarà el teu nóvio | i s’embrutarà el calcer» (cançó popular d’Alacant).
Etimologia
Usos
…i les senyores i els senyors van en xandall al supermercat i en xandall tot el cap de setmana. Per no parlar de les sabatilles d’esport, que són ja calcer general, de les successives modes inspirades en successius models —mariner de regates, tennista, ciclista, etc.—, de la transformació del passeig en bicicleta en bicis de vint-i-una marxes, de l’aeròbic domèstic, la gimnàstica passiva, els monopatins urbans, els vehicles tot terreny i altres plagues que no venen en la Bíblia.
Joan F. Mira, «Omnisports», dins Els sorolls humans (Alzira: Bromera, 1997), pàg. 58Una cosa, però, sí que se’m va quedar tan impresa en la ment que n’he guardat sempre la imatge ben viva: les enormes sabates de cuir aspre i ressec del sant [Josep de Calassanç], que va ser un home alt i corpulent i gastava per tant un calcer de dimensions adequades, que dins de la vitrina em semblaven uns estranys sabatots de gegant.
Joan F. Mira, Tots els camins (Barcelona: Proa, 2020), pàg. 168
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el calçat o calcer, que són dues maneres de referir-se a la mateixa cosa.