Arreplec de virolla per a ‘Cada dia un mot’. Tardor 2024
Informació general sobre la campanya
Grups 0 (15€+) · I (22€+) · II (30€+) · III (40€+)
0. Per als donatius de 15 euros o més (ref. 01-09)
Ref. 01
Els mots (t)robats
Jordi Palou. Pròleg de Joan-Lluís Lluís
Xarxa de Mots
Per què diem (o dèiem?) l’oasi català? Quins sinònims tenim per ‘morir-se’? Què és ser carrincló a Lleida? Els cabells com els voleu: rinxolats, ben clenxinats, amb serrell o amb una bona forra? Quina diferència hi ha entre vil·la i vila? Com diem amb l’ai al cor en anglès? Per què en algunes bandes diuen guilla i en altres guineu i encara en altres rabosa, si parlem de la mateixa bèstia? Quins superlatius podem formar amb el sufix -èrrim? Com és que ja no queden adrogueries ni botigues d’ultramarins? Per què diem que una màquina s’espatlla si no té espatlles? Què vol dir exactament tocar l’ase? I fer el cor fort? On diuen furro per voler dir ‘esquerp’ o ‘feréstec’? Com és que alguns corren la Seca i la Meca i altres es queden a la lluna de València? Sabíeu que estimbar ve de timba? I ullal, d’ull? Com en dieu: galleda, galleta, poal o ferrada? D’on ve la paraula canalla? Per a què serveixen les borrasses? Quan es va començar a parlar de la gauche divine? Què volem dir si diem que algú té el ronyó cobert? Quina diferència hi ha entre una cadernera i una cadarnera (o cadarn)? Com és que uns s’encanen de riure i uns altres de plorar? Quina diferència hi ha entre un porcater i un porquerol? Què són els bolados i per què diem desfer-se com un bolado?
Tot això i molt més a rodamots.cat (i, excepcionalment, també en paper a l’interior d’aquest llibre). Descobriu per què els mots robats esdevenen aquí els mots (re)trobats.
També el podeu demanar en versió digital (PDF o epub)
Ref. 02
Un pam de llengua
Una tria d’articles d’InfoMigjorn
Centre de la Cultura Catalana (Andorra)
Sabeu quants articles sobre llengua catalana s’escriuen cada setmana des de Salses a Guardamar i entre Fraga i Maó? Cada setmana, InfoMigjorn ens ofereix una acurada selecció de tot el que es publica perquè no ens passi res per alt. Un pam de llengua presenta una recopilació encara més agosarada: hem intentat triar uns quants articles que ens han semblat prou representatius. Hi trobareu escrits de Jordi Badia, Gabriel Bibiloni, Emili Boix, Joan Bosch, Xavier Bosch, Magí Camps, Maria Cucurull, Enric Duran, Mercè Ibarz, Albert Jané, Carme Junyent, Josep Lacreu, Leo Giménez, Miquel Àngel Llauger, Joan F. Mira, Mònica Montserrat, David Paloma, Josep Pla, Albert Pla Nualart, Núria Puyuelo, Eugeni S. Reig, Carme Riera, Maria Rodríguez Mariné, Marta Rojals, Francesc Serés, Joan Solà i Teresa Tort, amb un pròleg de Pau Vidal. De tot el que s’ha s’escrit sobre llengua, n’oferim un pam, perquè per posar-nos al dia cal que anem a pams!
Ref. 03
La Mira
Autors diversos
La Mira us ofereix continguts de no-ficció en català. Un periodisme a foc lent, amb una mirada pròpia i amb una explicació del país i la seva gent. Rebreu un dels números del magazín perquè en pugueu gaudir amb tota tranquil·litat, lluny de les pantalles.
Ref. 04
Rodamots. Deu anys fent ‘Cada dia un mot’. Edició digital (PDF)
Jordi Palou amb Pau Vidal
I. Per als donatius de 22 euros o més (ref. 11-19)
Ref. 11
1.111 llamps i pestes. Diccionari d’insults, exageracions, flastomies, metàfores, locucions, mofes i frases fetes despectives i de no dir
Antoni Rodríguez Mir
Lleonard Muntaner
El recull que ha compilat Antoni Rodríguez és una proposta original i fins i tot un punt sorprenent. Anar a la recerca dels insults antics i moderns, dels que consten en fonts escrites —aplecs, diccionaris, rondalles i molts d’altres documents— i dels que encara just es fan presents a l’oralitat més actual, dels més greus als més innocus, dels senzills que són tan sols un mot carregat de força als que formen una frase absurda però plena de sentit, dels més nostrats als manllevats, dels blancs als escatològics… és una bella aventura, divertida però que també convida a la reflexió. Perquè no ha estat just una recerca per fer-ne un caramull o una llista, l’autor els ha ordenat, classificat i explicat, n’ha indicat les fonts i hi ha adjuntat molts d’exemples. En definitiva, n’ha fet un recull que posa a l’abast dels lectors a qui la curiositat empeny a obrir aquest llibre, a fullejar-lo, a llegir-lo per saber i descobrir, per riure i sorprendre’s, per valorar i recordar. (Del pròleg de Caterina Valriu)
Ref. 12
Tutis per a tothom! El segon llibre del Paraulògic
Agnès Rotger Dunyó i Jordi Palou
Ara Llibres
Arriba el nou llibre del Paraulògic, un fenomen que no s’atura i que ja ha atrapat més de 250.000 persones.
Amb més tutis que mai!
Fes servir totes les lletres del rusc i amplia el teu vocabulari. Hores de diversió lingüística per jugar en solitari… o en companyia!
Nous reptes a l’abast de… joves i grans, analògics i digitals, de ciències i de lletres, competitius i solidaris, TOTHOM trobarà motius per jugar-hi!
Ref. 13
Vers i prosa
Gabriel Ferrater
Tres i Quatre
Gabriel Ferrater va nàixer a Reus el 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1972. Poeta, traductor, crític literari i artístic, lingüista, docent…, la interrelació entre tot el seu treball pluridisciplinar és força important, ja que, en darrer terme, la seua literatura de creació no és sinó una cristal·lització que li va servir també per aguditzar la seua consciència lingüística. Qualsevol valoració, doncs, demana de llegir tot Ferrater, de cap a cap. Aquest és l’objectiu fonamental que pretén ajudar a cobrir aquesta antologia, preparada acuradament pel seu germà, Joan Ferraté, i per Jordi Cornudella, dos dels màxims especialistes en l’obra ferrateriana.
Ref. 14
El que s’ha de saber de la llengua catalana
Joan Coromines
Moll
Aquest opuscle es va escriure l’any 1950; en anglès, perquè servís de presentació de la nostra llengua als americans que s’interessessin pels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats l’any següent a Nova York. Valia la pena d’editar-ne una versió catalana, sense fer-hi més que algun retoc ací i allà. Això explica que, excepcionalment, s’hi doni algun detall pensant més en els estrangers que en els catalans. Però ha semblat millor no esborrar-lo perquè també és útil que els catalans sàpiguen com presentar les nostres coses a la gent de fora.
Ref. 15
El quadern del Paraulògic
Cristina Serret i Jordi Palou, amb il·lustracions de Maria Miró
Ara Llibres
La manera més fàcil d’aprendre paraules noves i exercitar la ment… A més a més, inclou molts trucs sobre llengua per aprendre-la millor i fer-la servir en qualsevol context.
T’ho passaràs genial jugant al Paraulògic de la manera tradicional, però també amb tot de passatemps nous: sopes de lletres, trobar les set diferències, preguntes de cultura general, enigmes, endevinalles i molt més.
Deixeu a un costat el mòbil i feu volar la imaginació! La revolució més engrescadora en llengua catalana dels últims temps, ara en paper i a l’abast d’infants i adults.
«Com el joc en què s’inspira, ‘El quadern del Paraulògic’ és tant un llibre lingüístic com un llibre sobre la llengua. Un volum amb què Cristina Serret i Jordi Palou volen acostar el joc als més menuts i, de retruc, fer-los entendre que el català, com diu la portada del llibre, és divertit.» —Blai Avià a VilaWeb
«Aquest és un dels llibres que aquestes festes recomanaré i regalaré. Amè i instructiu: què més ens cal?» —Joan Josep Isern, escriptor
«La cultura i el llenguatge juntament amb la curiositat són eines fonamentals per al seu creixement i desenvolupament i en aquesta obra tenim una gran aliada. No el deixeu escapar! És un regal genial per a tota la família! Segur que ho passareu d’allò més bé!» —Àngela Sánchez al blog La Petita Llibreria
Ref. 17
Llibre sorpresa (no ficció)
Ref. 18
Llibre sorpresa (ficció)
Ref. 19
Llibre sorpresa infantil/juvenil
17-19: un llibre a l’atzar dels que oferíem de regal durant els arreplecs anteriors (2007-2022). Deixeu-vos sorprendre!
II. Per als donatius de 30 euros o més (ref. 21-30)
Ref. 21
Teràpia lingüística
Míriam Martín Lloret
Ara Llibres
Prou laments i passem a l’acció! Tot el que et cal saber per sentir-te segur amb la llengua catalana i fer-la servir sense complexos.
«El català s’acaba…», «Som els últims parlants d’una llengua mil·lenària…», «El futur depèn de nosaltres…», «No ens salvarem si no parlem correctament…». PROU! Calma. Relax. Que, com diria aquell, no estem tan malament! Ens hem malacostumat a les sentències apocalíptiques sobre el futur de la nostra llengua, que desanimen constantment i ens fan percebre el català com una eina sense futur ni esperança. Però el futur —probablement ho heu llegit en més d’un sobret de sucre— és a les nostres mans. En concret, a les teves, que tens aquest manual d’autoajuda a tocar.
Volem que sentis estima —i autoestima— per la llengua. Per això et plantegem una sèrie de consells pràctics de la lingüista Míriam Martín Lloret per ajudar-te a reduir les inseguretats a l’hora de fer servir el català, a resoldre els dubtes lingüístics fruit de la subordinació històrica, a mantenir la llengua en la majoria de situacions comunicatives, a enfrontar-te als matxilingus que no entenen que la llengua i el feminisme evolucionen alhora… I, sobretot, aprendràs a no fer cas de les correccions dels puristes, aquells espècimens amb una càrrega de frustracions enorme que viuen al Planeta Piruleta. Siguem naturals, sisplau… o cal escriure si us plau?
Amb exemples pràctics i sentit de l’humor: som-hi, fem teràpia plegats i empodera’t amb el català!
Ref. 22
101 dites il·lustrades per a tothom
Significat, sinònims, exemples i orígens
Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies
Cossetània
Sabíeu que per indicar que volem fer les coses amb prudència i sense presses tant podem dir De mica en mica s’omple la pica com A poc a poc i bona lletra; Moltes candeletes fan un ciri pasqual o Camí llarg, passa curta? A 101 dites il·lustrades per a tothom trobareu més d’un centenar d’explicacions i curiositats que faran que les expressions més nostrades us siguin una mica més conegudes. Totes acompanyades d’una il·lustració que, de manera divertida, ens avança l’expressió o part del seu significat.
Aquest llibre, amb un format molt visual i per a tots els públics, recull part de la rica fraseologia de la llengua catalana, amb senzillesa i imaginació. Cada dita va acompanyada d’una il·lustració al·legòrica i del seu significat, un exemple d’ús que ajuda a comprendre-la més fàcilment, altres dites equivalents i comentaris interessants sobre el seu origen o sentit.
Ref. 23
100 mots curiosos del català
Pau Vidal
Cossetània
Un llibre per aprendre curiositats lingüístiques, amb un estil amè, amb referències literàries i, sobretot, amb molt d’humor.
Ni curosos ni cuirosos: mots curiosos. Paraules que desperten la curiositat. Totes les llengües en són plenes, i la nostra com la primera. Per la sonoritat (corcorcar), per la imatge que evoquen (paiformatge, gratacul), perquè en recorden una altra però no saps quina (puell), per l’exotisme (sucorrea, fatifat…), per la curiositat de l’origen (patufet)…
Un recull de mots pot ser com un zoològic: espècies exòtiques (o no) amb peripècies vitals d’allò més interessants. No sempre tenen pelatges, colors o formes vistoses que criden l’atenció; de vegades són els hàbits, o el xiscle, o la manera de relacionarse (les paraules acostumen a ser promíscues i s’influencien mútuament). D’afonar fins a xanxejar, passant per furro, estocafix, andamis o costellut, quan haureu acabat la visita ja voldríeu tornar-hi a entrar. Si la llengua és una font de meravella, certes espècies verbals en semblen realment la màxima encarnació.
Ref. 24
Deu lliçons per a salvar el català
Carme Junyent
La Campana
Arreu de Catalunya, ara mateix, milions de catalans parlen en castellà. Però ens sobta molt que un catalanoparlant no sàpiga castellà. Hem oblidat que el castellà era «la llengua del costat». De fet, de vegades sembla que hàgim oblidat que són dues llengües diferents. Com es va introduir el castellà a Catalunya? Com els nostres rebesavis el van aprendre quan no hi havia Tele5, COPE, ni les sèries de Netflix? Aquest llibre aborda de manera amena i divertida el paper del castellà dels segles XV a les portes del XX, amb la definitiva escolarització universal en castellà. L’extensió del castellà a Catalunya té una història complexa que es pot explicar amb rigor i humor. Quines vivències tenien els catalans amb «la llengua del costat»?
Ref. 25
No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles
Jordi Badia i Pujol
Rosa dels Vents
«Andròmina», «rai», «colla», «déu-n’hi-do», «coent», «petar», «cofoi», «patxoca», «nòmer», «somiatruites»… En aquest llibre hi trobareu més d’un centenar de mots d’aquesta mena. I què tenen en comú? Doncs que tots, per una raó o altra, són exclusius de la llengua catalana. I són únics perquè, si els cerquéssim en un diccionari bilingüe, ens costaria Déu i ajut trobar-ne la traducció a les altres llengües. Són allò que podríem anomenar «mots intraduïbles». Per aquest motiu no podem badar i cal que els preservem com un bé preuat.
A No val a badar hi trobareu exemples de tots aquests mots usats pels nostres escriptors, al costat d’explicacions sobre els significats, l’origen i l’evolució de cadascun, a més d’una munió de derivats, frases fetes i refranys. La sensació que us deixarà la lectura d’aquest llibre és que tenim una llengua rica i variada però, sobretot, que té recursos per a continuar creixent.
Ref. 26
El llibre del Paraulògic
Jordi Palou i Pau Vidal
Ara Llibres
El Paraulògic és la revolució més engrescadora en llengua catalana dels últims temps. Milers de persones hi juguen i aprenen paraules noves cada dia amb l’ordinador, la tauleta o el mòbil. Un èxit que no para de créixer i que ara els seus creadors han adaptat en un llibre per posar a prova, en un format diferent, la nostra passió lingüística amb acudits, enigmes, endevinalles i un humor desbordant d’imaginació i enginy.
Tant si ets un paraulista expert o debutant, jugant al Llibre del Paraulògic aprendràs un munt de curiositats sobre mots coneguts i d’altres que descobriràs per primera vegada, et divertiràs amb les anècdotes sobre el fenomen que ha revolucionat la ludosfera catalana i aprendràs trucs infal·libles per dominar aquest desfici verbal.
90 jocs inèdits que duren per sempre · 120 Paraulògics exclusius en línia · Trucs infal·libles · Curiositats lingüístiques · Enigmes i endevinalles · Mil paraules per aprendre · Per a tots els nivells · I molt d’humor!
«El “dolce far niente” estival pot estar animat amb la dolçor de la mel del rusc!» —Lluís Llort a El Punt Avui
«D’aquest llibre sí que no me’n puc desenganxar.» —Jofre Llombart
«El llibre que et farà saber més que Pompeu Fabra!» —Laura Jacas, professora de català i bibliotecària
Ref. 27
Els 100 refranys més populars
Setena edició
Víctor Pàmies i Jordi Palou
Cossetània
Com podem arribar a determinar que Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era és el refrany més popular de la llengua catalana? Els 100 refranys més populars neixen d’una enquesta feta a través d’internet, el març de 2010, que van respondre 1.200 persones d’arreu de l’àmbit lingüístic.
Arran de la recopilació i tractament d’aquest cabal de respostes sorgeix la idea d’aplegar el recull que ara us presentem dels refranys més populars, amb el significat, variants, curiositats, equivalents en altres llengües i passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.
Cinc refranys del llibre a Rodamots
Ref. 28
Des del meu racó. Selecció d’articles, estudis i ressenyes
Eugeni S. Reig
Ajuntament d’Alcoi
Recull d’articles, estudis i ressenyes sobre llengua publicats per l’autor al llarg dels últims anys. Eugeni S. Reig «fa incursions dialectològiques (per exemple, les maneres de dir arc de Sant Martí), etimològiques (dels dies de la setmana, dels mesos de l’any…) i sociolingüístiques (és molt interessant descobrir com és el castellà parlat pels alcoians). També hi ha nous encunys: “castellanismes de primera”, “castellanismes de segona”, “gènere inespecífic”, “llenguatge vampir”, “menjador d’articles”… I fins i tot explica algun projecte fil per randa, com un videojoc que podria premiar la pronúncia correcta. Hauria de tenir un espectrògraf, tantes fitxes, tants enregistraments…; podrien jugar-hi tants jugadors, etc.» (David Paloma, «Des del meu racó», La República, 11 d’abril del 2020)
Ref. 29
Lot especial: els 2 llibres de Rodamots: 10 anys fent ‘Cada dia un mot’ + Els mots (t)robats
Ref. 30
Vegeu més títols aquí que ens queden d’arreplecs anteriors. Marqueu diverses opcions per ordre de preferència!
III. Per als donatius de 40 euros o més (ref. 31-39)
Ref. 31
No siguis pobre!
Marta Rojals
Ara Llibres
Les millors reflexions d’una de les veus més punyents i esmolades de les lletres actuals.
La mirada de Marta Rojals —perspicaç, aguda i irònica— ens commou, ens interpel·la i té la virtut d’anar al moll de l’os dels temes quotidians que ens afecten en el dia a dia. Amb la frase exacta i el mot precís, aquest llibre ens endinsa en la seva impagable faceta com a articulista en les discussions que toquen totes les causes justes: el racisme, la transfòbia, el masclisme, la discriminació lingüística, l’especulació urbanística, els abusos de poder, la crisi climàtica…
En aquestes pàgines sentim alt i clar el clam tant d’una generació precaritzada i empobrida com la reivindicació de la gent gran, injustament relegada del protagonisme que es mereix; l’estima i protecció no només del patrimoni natural, del paisatge i el territori, sinó també dels animals, els nostres companys de viatge en aquest món que ens entestem a destruir, o el paper de les dones en la societat actual, persistentment cosificades i subordinades en les grans decisions que afecten el conjunt de la humanitat. Retalls de vida atemporals que palesen que Marta Rojals és una de les millors autores del nostre país.
Ref. 32
Tots els camins
Joan F. Mira
Proa
Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb la senzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de memòries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l’Horta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d’Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d’atractius infinits que sempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l’ànsia de santedat es va dissolent «com un bloc de gel sota una pluja finíssima». Aleshores s’inicia un periple que fa passar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amor italià, el descobriment de l’antropologia social, Claude Lévi-Strauss, l’estada a la Guinea Equatorial… fins que, com un final d’etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que s’ha mort Franco.
Ref. 33
Llibre de les bèsties
Ramon Llull, amb il·lustracions de Perico Pastor
Proa
El Llibre de les bèsties és una faula sobre el comportament dels humans en relació amb el poder i amb la política. Llull planteja una trama plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de la Guineu, per aconseguir el poder i exercir-lo des d’un segon pla. Els animals de la faula, que Llull pren de fonts orientals i del Roman de Renard francès, són un pretext per retratar algunes de les facetes més problemàtiques de la condició humana. La Guineu protagonista farà qualsevol cosa per manar, per dominar-ho tot, una passió que es materialitza en tots els nivells de les relacions humanes. La Guineu acaba fracassant, víctima de la seva desmesurada ambició. És molt possible que Llull escrivís aquesta obra com a advertiment per al rei de França, Felip IV, el Bell, amb qui havia tingut contactes polítics.
Ref. 37
Lot especial II: les 2 novel·les de Pau Vidal amb els casos del detectiu filòleg Miquel Camiller: Aigua bruta + Fronts oberts
Ref. 38
Lot especial III: Els mots (t)robats + qualsevol títol del grup 0 o del grup I
Ref. 39
Lot especial IV: dos dels títols que trobareu aquí… marqueu diverses opcions per ordre de preferència!
Torneu a la pàgina inicial de la campanya
Comentaris recents
esmarrit -ida
Home, sí, són germans, no? Poder la diferència ...
esmarrit -ida
Hi ha alguna relació amb el mot italià smarri...
fer malícia una cosa
Nosaltres diem MALÍCCIA, i així...
fer l’esqueta
fer la llesca https://rodamots.cat/fer-la-llesca/...
fer l’esqueta
D'on ve la paraula 'esqueta'? Ara potser dic una b...