xeic interj i m

Definició

Xic, noi (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula); crit d’atenció a algú.

Xeic, sembles sord! Quants viatges t’ho hauré de dir?

També s’usa en femení, xeica!, com a crit d’atenció a una noia o dona.

Etimologia

De xic, ‘petit; noi’, comú amb altres parlars, d’origen expressiu, relacionat amb el llatí ciccum, ‘membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant’.

Usos

  • Torno a moure’m, faig entrar el cap dins del vehicle, el recolzo al seient i tanco el finestró. El vehicle segueix fent bots i sacsades, la música segueix, Jofre em crida:
       «Xeic, te salvarem?»
       I em cal contestar un parell de vegades abans no m’entengui.

    Joan Todó, A butxacades (Barcelona: Labreu, 2011), pàg. 127
  • El Cesc el coneixíem la Clara i jo de quan baixàvem amb la Derbi a fer gasolina, i sempre ens hi quedàvem a petar la xerrada: Va, Cesc, aconvida-mos a un café. Era de Flix i, com tots els flixancos, deia «txeic». Però ell devia ser un flixanco elevat al quadrat, perquè deia txeic, txeic, cada dues paraules: Txeic, que us penseu que me’l regalen, txeic, lo café? En fi, que han passat molts anys i tampoc no és tan estrany que ja no hi sigui. Potser al final es va fer paleta, com tothom.

    Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011), pàg. 50

Tema de la setmana

Aprofitant que el diccionari de l’IEC acaba d’incorporar el mot ebrenc (insòlitament absent fins ara), aquesta setmana ens n’anem a les terres de l’Ebre, amb l’ajut de la rodamotaire convidada Teresa Tort (acasada al Garraf, però de Benifallet, Baix Ebre). Si voleu gaudir de més paraules ebrenques i unes imatges impactants, no deixeu de visitar el seu blog Agafada al vol. Som les paraules que diem. I si voleu un bon diccionari, us recomanem l’excel·lent Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta, de Baltasar Casanova i Giner i Agustí Bertomeu i Fornós, que també són rodamotaires i ens han ajudat a completar algunes de les definicions.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

6 comentaris a “xeic”

  1. Josep Maria Birulés — Girona

    Amics, em queixo de l’etimologia que atribuïu a “xeic”, de la parla occidental.
    Us hauríeu de mirar bé una procedència probablement més genuïna i literal: de l’àrab “xeic”.
    S’assemblaria a l’ús que els castellans fan de la paraula “jefe” per adreçar-se a algú, que sempre té un to lleugerament humorístic, com el té el mot “xeic” que fan servir els de l’Ebre.

    Respon
  2. Pep Bru — Cambrils/Barcelona

    El que més m’ha cridat l’atenció és la frase exemple: l’ús de “viatge” en el sentit de “vegada”. És curiós perquè viatge en aquest sentit crec que es troba al sud del territori, i en occità a la Vall d’Aran i ja només en una zona relativament petita de l’est occità i de l’oest lígur en contacte amb l’occità. Vegeu aquest mapa per exemple:
    http://www.etymologie-occitane.fr/wp-content/uploads/2014/11/Fois_LecturesALF.jpg

    Per cert que la frase de l’exemple al Cambrils (encara no terres de l’Ebre) de fa uns anys, hauria estat: “xec, quants camins t’ho hauré de dir”. Però aquest ús ja només se sent en boca d’alguns vells parlants:
    http://llengualigur.blogspot.com/2014/09/cambrils.html

    Respon
  3. pep bru

    Doncs aprofito que tenim per aquí la Teresa -i els amics/gues de Rodamots- per preguntar: la gent que fa servir “camí” en el sentit ‘vegada’ com diuen l´expressió “de vegades”? Tinc un record poc clar de la meva àvia dient “hi ha camins que..” però no ho juraria.
    (faré la mateixa pregunta a Cambrils quan hi baixi..)

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sang blavagambosí