Durant els primers instants de llibertat en travessar el carrer pel lloc més estret, pel lloc en què més aviat s’allunyaria de la caserna, sentí un fort desig de parlar, de fer petar la xerrada amb qualsevol que volgués escoltar-lo sense prendre-li cada una de les paraules per una provocació, una delació o un indici de la seva subversió criminal.

Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 83