amb cara i ulls loc adj

 / 4534

Definició

Una cosa, estar molt bé, ser bona de veure; una persona, ser seriosa, formal, com cal.

Volem publicar un llibre amb cara i ulls, no fer-lo de qualsevol manera.

És una directora amb cara i ulls, n’estem tots molt contents.

També s’usa amb el verb tenir: tenir cara i ulls.

Aquesta obra de teatre sí que té cara i ulls, no com la que vam anar a veure el mes passat.

Si el que has fet tingués cara i ulls la gent no malparlaria de tu.

Etimologia de cara

D’origen incert, potser del grec kára [κάρα], ‘cap’, passat al llatí vulgar amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al grec. Més mots de la mateixa família són acaronar, carassa, descarat i compostos com ara caragirat, cara-rodó, carallarg…

Usos

  • En les entrevistes que ha atorgat pel seu últim llibre, Philip Roth afirma que les novel·les s’acabaran convertint en llibres testimonials, amb vendes similars a les de poesia. Roth parla de novel·les amb cara i ulls, no de subproductes, com els que ara funcionen: els del gremi dels enginyers de catedrals, canals i ponts i el dels bruixots esotèrics. No parla de la novel·la d’evasió sinó de la que condensa els batecs d’una època i que amb els anys explica millor un període que un llibre d’història.

    David Castillo, «Poemaris i novel·les» (Avui, 8 d’abril del 2008)

  • A Mali tothom es mou molt d’aquí cap allà però, a l’inrevés que a tants altres països del món, ningú no va a cap lloc concret. És tota una proesa sortir d’aquest país sense mar ni carreteres amb cara i ulls, i encara ho és més intentar sortir del continent.

    Anna Altisén, Quan vaig deixar de ser natura lleugera (Barcelona: Empúries, 2013)

Tema de la setmana

Locucions amb cara i (sobretot) ulls

Enllaços

Temes i etiquetes