Tot d’un plegat, quan ja gairebé no teníem esma per tornar-nos-en, hem vist en Mèlic dels Torrents, alt, secallós i peugròs, davant nostre, sense pompa ni vanitat aparents. Amb força de precs ens ha acompanyat al seu estatge i ens ha dit d’entrar-hi.

J.V. Foix, «En Mèlic, dels Torrents», dins Tocant a mà… (Diari 1918, edició de Joan R. Veny Mesquida), pàg. 245