magre -a adj

Definició

1  Que té poc greix o teixit adipós.

El meu cunyat Ramon és ben magre. Una dona magra. Carn magra.

2  De poca substància, no gras, no ric.

Una vegetació magra. Un terreny magre. Calç magra. Hem tingut un dinar molt magre.

3  Mesquí, insuficient.

Un guany magre. La renda és ben magra.

passar-la (o ballar-la) magra

Etimologia

Del llatí macer, macra, macrum, ‘prim’. Més mots de la mateixa família són amagrir, magrejar, magror, macilent i demacrar-se.

Usos

  • Els gats viuen amb els homes i les dones perquè al voltant dels homes i de les dones sempre hi ha rates i un o altre animalet. Els gats tenen, així, més elements de defensa que els gossos. De tota manera, a pagès, hi ha uns gats tan escanyolits, tan magres i d’un humor tan displicent que fan morir de riure —o de pena, tant se val.

    Josep Pla, El campanaret, dins Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)
  • Si ets magre i sec de mena et poden tractar de moltes maneres: de volàtil com la boira, per neulit; de tronquet ben poca cosa, per escanyolit; d’escàs de carn, per escardalenc; de trist, per desnerit; de melindro sec, per secall; o de nul·litat llatina, nihil, per nyicris.

    Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Empúries, 2005) pàg. 111

Tema de la setmana

Mots prims i escanyolits