malagradós -osa adj

Definició

Aspre en el tracte, no gens agradós.

No he vist mai ningú tan malagradós com el nostre nou veí.

Etimologia

De mal– i agradós, ‘afable, de tracte agradable’, d’agradar, de grat, del llatí gratus, ‘agradable, agraït’. Més mots de la mateixa família són agraciar, malgrat, ingratitud, desgrat, agradívol i graciós.

Usos

  • No es rentava gaire sovint: tot ell feia pudor de ranci i el mas feia fortor de pixum. Encetava projectes i no els acabava mai: tenia un cobert a mig fer, un cotxe desballestat i un forat ple de runa. Malmenava tot el que tocava i era tan malagradós que no es parlava amb ningú del poble. Una perla, aquest home.

    Helena Borrell Carreras, 100 paraules de l’Empordà (Valls: Cossetània, 2021), pàg. 123
  • Un dia la veureu contenta. L’hoste,
    contemplant-la, al casal, la lloarà:
    «No hi ha dona millor en tot el món
    que aquesta, ni més bella». Un altre dia
    no pot sofrir que ningú se la miri
    ni que li sigui prop, que s’enrabia
    esquerpa com la gossa amb els cadells.
    Es torna aspra, amb tots malagradosa,
    amb els amics i amb aquells que no ho són.

    Maria Mercè Marçal, «D’antologia», dins Cau de llunes (Barcelona: Proa, 1977)

Tema de la setmana

Mots formats amb el prefix mal– i un nom, un verb, un adjectiu…

Temes i etiquetes