Definició
A entrada de fosc, a l’horabaixa.
Van venir a ranvespre, que el sol ja s’havia post.
Etimologia
De ran ‘arran’ i vespre, del llatí vĕsper, ‘relatiu al caient del dia’.
Usos
A ranvespre, Germani de Vallclara i el prior Daniel s’asseuen vora la llar a la sala de l’hostatgeria. A fora, una densa boira comença a pujar de la boscúria i a planar sobre les teulades. No hi ha lluna ni estrelles, fa aquell fred espès i mut que Germani detesta.
M. Dolors Farrés, El monestir de l’amor secret (Barcelona: Proa, 2008)Després de passar una hora asseguda a la sorra de cara al mar, tornava a casa alegre i calmada. Tornàvem a ranvespre; el metro passava els ponts, damunt «barques de carbó» i «gasòmetres», «vagons» i «estaques assaltades de liquen»…
Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 215
Tema de la setmana
Mots i locucions que al·ludeixen al vespre