Canta l’arbre verdejant
i les branques pugen tant
que a mig aire ja són blaves.

Josep Carner, «L’arbre de l’Esperança», dins Arbres (Barcelona: Selecta, 1953)

Posà la sopera fumejant a taula i serví la sopa.
   —Com es diu?
   Ell, que ja tenia la boca oberta, alçà el cap, i la cullera quedà immòbil a mig aire.
   —Qui?
   —Ella, la mecanògrafa.
   —Ah, Freixes.
   —No, vull dir de nom…
   —Eulàlia, o Elvira; no ho sé.

Mercè Rodoreda, «Començament», dins Vint-i-dos contes (1958)