Definició
1 Estat de la persona completament dominada per un sentiment intens d’admiració, de gaudi, que li lleva per un moment la consciència d’ella mateixa.
2 Estadi elevat de vida mística, en què les funcions psicològiques normals són substituïdes per vivències més globalitzadores vinculades amb Déu.
Etimologia
Del llatí tardà ecstasis, i aquest, del grec ékstasis [ἔκστασις], ‘desviació’, ‘arrapament, pèrdua dels sentits’, derivat d’ἐξίστημι, ‘desviar, apartar’.
Usos
Em dieu que estic repetint
T.S. Eliot, «East Coker», dins Quatre quartets (Barcelona: Viena, 2010), traducció d’Àlex Susanna
el que he dit fa una estona. Doncs ho tornaré a dir.
Ho tornaré a dir? Per tal d’arribar allí,
per arribar allí on éreu, per venir d’on no éreu,
heu d’agafar un camí on no figura l’èxtasi.
Per tal d’arribar al que no sabeu
heu d’agafar un camí que és el de la ignorància.
Per tal de posseir el que no teniu
heu d’agafar el camí de la despossessió.
Per tal d’arribar al que no sou
heu de passar pel camí en què no us trobeu.
I el que no sabeu és l’únic que sabeu
i el que teniu és el que no teniu
i on sou és on no sou.Apostaran si seran parells o senars el nombre de ploramorts en un funeral. En un bordell que n’era ple a Memphis van caure en èxtasi religiós i van sortir corrent totes nues al carrer. Van fer falta tres policies per sotmetre’n una. Sí Jesús Oh bon home Jesús Oh aquell bon home.
William Faulkner, El soroll i la fúria (Barcelona: Navona, 2019), traducció de Jordi Arbonès
Tema de la setmana
Algunes paraules fan de mal definir («L’èxtasi, que en grec significa ‘posar-se fora de si mateix’, és també això: el contacte amb alguna cosa que no saps definir», en paraules de Joan F. Mira). Unes altres (o les mateixes), fan de mal traduir. L’art de traduir-les és el que veurem aquesta setmana, dedicada a les traduccions i als traductors i editors que les han fetes possibles. (Ahir va ser l’aniversari de William Faulkner i avui l’és de T.S. Eliot, tots dos nord-americans però Eliot britanitzat, i tots dos guanyadors del premi Nobel de literatura: Eliot el 1948 i Faulkner el 1949.)