Definició
Agafar una dèria; fer agafar o encomanar una dèria (a algú).
Ara s’ha enderiat a col·leccionar discos de vinil.
Aquelles lectures l’havien enderiat com un adolescent.
Etimologia
De dèria, mot afectiu, sortit modernament del llenguatge familiar; d’origen incert, és probable que tingui relació amb idea en l’accepció vulgar de ‘preocupació, mania’, amb possible influx d’algun altre mot com ara el mallorquí i menorquí endèries ‘andròmines, estris sense valor’, ‘embolics, cabòries, tribulacions’.
Usos
En definitiva, sóc un home d’aquest país, del matís marítim d’aquest rodal europeu, amic de la mitja tinta, de la pluja i de la grisalla, més irònic que dialèctic, més contemplatiu que enderiat. Crec, en tot cas, que hi ha dèries més importants.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 195De dèria se’n deriva el verb enderiar-se: «Darrerament, s’ha enderiat a escoltar música clàssica». No se sap ben bé d’on prové, el mot dèria. Es va començar a documentar a mitjan segle XIX i de primer, segons l’Alcover-Moll, es feia servir en el català central i a Menorca. Coromines pensa que ve del mot idea amb l’influx d’algun altre. Manuel de Montoliu propugnava la barreja de idea i senderi. Aneu a saber… Els mots d’aquesta mena només els salvarem si tenim la dèria de protegir-los.
Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 105
Tema de la setmana
L’energumen que s’apassionava divendres ens ha dut uns quants mots apassionats més.