Quan va saber que el seu marit [Tolstoi] se n’havia anat, Sófia Andréivna va voler ofegar-se a l’estany, però va relliscar a la passarel·la de fusta i va caure en una bassa d’aigua entollada. Aleksandra [la filla] i el secretari de Tolstoi, Valentín Bulgàkov, la van portar a casa, on ara amenaçava de repetir l’intent de suïcidi, ara exigia que fessin tornar el fugitiu. Deia que, si aconseguia fer-lo venir, dormiria entravessada davant de la porta del seu quarto perquè no se li tornés a escapolir.

Andrei Zorin, Vida de Tolstoi. Un assaig de lectura (Lleida: Eclecta, 2025), traducció d’Arnau Barios, pàg. 238

‘Passió’, ‘afany’, ‘desig’, ‘ànsia’…: el nostre mot [deler] és una barreja de tots aquests conceptes. Per això és tan especial i tan difícil de traduir a cap llengua. Adés hi predomina la idea de ‘passió’: «L’estima amb deler»; adés la de ‘ànsia’: «Has vist amb quin deler que menja?»; adés la de ‘desig vehement’, ‘anhel’: «No tinc cap més deler que veure-la».

Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 150