El senyor Albert, en canvi, trobant-se ja en el seu domicili, es posava a fer de fuster. Corria la notícia, a la població, que el senyor Albert feia de la nit dia i del dia nit. Tenia un banc, una garlopa, un ribot, una serra, una llima i fusta abundant i feia de fuster. Es distreia. Era una manera de passar l’estona com una altra. El senyor Albert i la seva germana Caterina [Víctor Català] eren persones curioses: tenien fama de viure a la nit, i l’escriptora, de passar dies i dies al llit. Tinc la impressió que eren persones molt solitàries.

Josep Pla, Escrits empordanesos (Barcelona: Destino, 1980)

El tren s’obria pas entre congosts enormes,
tan sols se n’intuïa un lleu filet de fum,
i senties la port, entre els animalots deformes,
que el temps hagués canviat el costum
de fer del dia nit i de la nit dia,
que aquest somni o malson només fos el primer
o que no t’arribés mai la melodia
de sempre: mi-do-re…

Melcion Mateu, «I, vista des del cel…», dins Ningú, petit (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 2002), pàg. 48