Havien mudat el rector del poble i el Ros li traginava els mobles a la nova rectoria, el carro ben encimbellat de fòtils de totes menes, que no deixaven cap bocí llibert on ajaçar-se un home, i el feien anar a ell assegut dins d’una taula potes amunt, socarrant-se el clatell amb la solella, i pengim-penjam les cames, que li semblaven de fusta de tan adormides.

Víctor Català (Caterina Albert), Ombrívoles (1904)