miranius, miraneies

Definició

Retrucs que es fan quan algú diu «Què dius?», «Què deies?»

—Què dius?
—Miranius.
—Què deies?
—Miraneies, digue-li a ton pare que t’estiri les orelles.

Usos

  • (Jaumet queda sèrio i d’esquena a Comelles.)
    Comelles: Home, a mi em sembla que jo
         hauria dit: «Déu te guard, bèstia».
    Jaumet: Fora inútil la molèstia;
         ja es veu que ho sou de debò.
    Comelles: Bé, com te dius?
    Jaumet: Miranius.
    Comelles (Cremat): De mi no te’n burlis, sents?
    Jaumet (Mig rient): Jo?
    Comelles: Sí; per sota les dents
         estic mirant com te’n rius.

    Serafí Pitarra, L’Esquella de la Torratxa (1864)

Tema de la setmana

Mots amb ‘mirar’

Enllaços

Temes i etiquetes

8 comentaris a “miranius, miraneies”

    • Víctor Pàmies — Barcelona

      Un retruc és un joc lingüístic humorístic i de certa befa com a resposta de rebot rimada a alguna pregunta insistent o recurrent, sobretot d’infants.
      També se’n diuen respostes de rebot. O simplement, rodolins. Alguns dels més corrents són:
      —Tinc gana! —Menja’t una cama!
      —Tinc fam. —Pega un bram.
      —Tinc set. —Jo en tinc vuit i encara no bec.
      —Què passa? —Un burro per la plaça.

      Respon
  1. Maria Bruguera — Palafrugell

    A casa l’àvia i la mare ho deien així:
    -Què dius?
    -Perenius.
    -Què deies?
    -Pereorelles.

    I una altra:
    -Tinc gana!
    -Menja’t una cama.
    -Tinc set!
    -Estira’t el ditet.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mirar (algú o alguna cosa) amb mals ullsmiranda