No tinc altres tornes que reconéixer que jo soc aquell espectre i que meua és aquella cara engroguida, de cera, i també aquella pell més que fina —com de paper d’arròs— i delicada, tan de mira’m i no em toques que sembla que es badarà amb una simple bufada… Pell, dic, quina pell?… Una coberta de color lletja que, de pell, només en té el nom i que ja no servix per a res, ni tan sols per a protegir-me del contacte dels llençols ni del pes de les flassades…

Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002), pàg. 20

Als homes sempre ens ha fet molta gràcia que les dones vagin de dues en dues als lavabos públics, però el cert és que quan en tornen se les veu molt alegres i felices, al contrari de nosaltres, partidaris de la fila índia silenciosa, urgent i de mira’m i no em toquis.

Manuel Cuyàs, Enamorats de l’Audrey Hepburn (Barcelona: Proa, 2015), pàg. 36