flassada f

Definició

Peça teixida de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s’usa com a abrigall en el llit.

Va embolicar el fill amb una flassada perquè no passés fred.

Ara que ja no fa fred hem tret les flassades dels llits.

En valencià (si més no a la Marina Alta) s’usa l’expressió estirar més els peus que la flassada en el sentit d’estirar més el braç que la màniga. La pronúncia valenciana habitual, flassà, a Alcoi la transformen, per metàtesi, en saflà.

Etimologia

D’origen incert, probablement d’un preromà indoeuropeu flakiata.

Usos

  • Les germanes el deixaven mandrejar més del compte entre les flassades encara calentes del fons de l’estança; encara dormia amb elles, una a cada costat. Devien deixar-l’hi més temps del que està estipulat en aquests casos, perquè els feia por que dormís tot sol a la cambra que havia de ser per als nois o perquè patien per la seva animeta, més etèria i sensible del que acostuma a ser normal…

    Najat El Hachmi, L’últim patriarca (Barcelona: Planeta, 2008)
  • No els he dit mai que m’agraden els soldats i que quan en veig m’hi fonc. Quan els veig amb aquelles sabatasses i aquella jaqueta em ve com una pena… Van vestits de flassada i els fan fer l’exercici amb la calor i vestits de flassada. Però n’hi ha que quan es posen el casquet una mica tort damunt de l’ull… Quan van de tres en tres i es passegen i diuen coses a les noies que passen, perquè ells s’enyoren, són com plantes sense terra. Els que vénen del poble n’arriben a estar d’enyorats! S’enyoren de la mare, de la manera de viure, de la manera de menjar. S’enyoren de les noies que van a la font i s’enyoren de tot. I amb la flassada que els posen al damunt, per postres.

    Mercè Rodoreda, «Aquella paret, aquella mimosa», dins La meva Cristina i altres contes (1967)

Tema de la setmana

Mots que el castellà ha manllevat al català (flassada > frazada, mot d’ús més habitual en alguns països americans, potser arran del comerç català i valencià de flassades a les Amèriques)

Enllaços

Un comentari a “flassada”

  1. Ciceron

    En tanti manera, sempre els mots com els ocells han viatjat entre dos paisos que se toquen, “s’exporten”. Aqui a Rossillo es prio;….antany, el pais a tocant era pas França, qu’era lluny, ans Occitania….aixefaquedonques una colla de paraules son priones a Narbuna i a Perpinyà

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xafarder -aorgull