Vam deixar el mas enrere i quan encara no havíem fet una trentena de passos en va sortir un noiet corrent cap al poble com si l’empaitessin tots els dimonis. El poble era molt vell. El carrer que vam enfilar, molt estret, estava empedrat amb palets de riera fent dibuixos. Les cases tenien les finestres petites i a totes les portes hi havia miretes barrades amb ferros.

Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra… (Barcelona: Club Editor, 1980)