Definició
1 Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes.
L’orde de sant Benet. Els ordes mendicants.
2 Sagrament d’algunes confessions cristianes que confereix la gràcia i el caràcter sacerdotal.
Etimologia
Del llatí ōrdo, -ĭnis; en català antic cobria, a més, les accepcions del modern ordre.
Usos
Orde Sagrament que, a través de la imposició de mans, confereix potestat espiritual per exercir les funcions sagrades. Com tots els sagraments, aquest va ser instituït per Jesucrist. Així consta en diferents passatges evangèlics, on Jesús elegeix deixebles i els confereix potestat per batejar, consagrar, perdonar els pecats, etc.
Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998), pàg. 209