Definició
En el futbol, exercici d’entrenament en què un grup de jugadors disposats en rotllana es van passant la pilota al primer toc, intentant que no la intercepti un altre jugador que és dins la rotllana.
S’acaba el partit i no n’han tingut prou: els jugadors improvisen un rondo.
Etimologia
Del castellà rondo, mateix significat, de ronda, i aquest, de l’àrab rubt, plural de râbita, ‘patrulla de guàrdies a cavall’, romanitzat en robda, ronda, de la mateixa arrel de ravata.
Usos
«Us deixo en bones mans», va dir Guardiola referint-se a Tito Vilanova, l’entrenador que el rellevarà la temporada que ve. Quin polític podria assenyalar el seu successor amb una tal convicció sense provocar una ganyota de disgust, un general desànim? Deixant de banda que a cap partit no hi ha mai alternança, sinó una espècie de rondo en què els mateixos jugadors es passen llagoterament la pilota.
Eva Vázquez, «Una mica d’alegria» (Presència, 18 de maig del 2012)Cruyff es va inventar allò de fer els rondos sobre ciment perquè soltaren la bimba ràpid davant el perill de prendre mal. I els entrenadors que l’han seguit van anar perfeccionant aquesta manera de jugar que és ja una marca mundial per a la Masia blaugrana. El rondo és sempre espectacular. Els mires i penses com és possible que sempre toquen la bola mig segon abans que arribe el contrari.
Vicent Partal, «El rondo de la nació» (El Punt Avui, 9 de setembre del 2012)
Tema de la setmana
Futbol