Definició
Etimologia
Usos
Ell no es va traure la roba. El sol no era bo per a Roger.
Gemma Pasqual, Roger lo Pelat (Barcelona: Barcanova, 2007)
—Necessitem un para-sol —va dir ella, preocupada per l’amic.
A tocar de l’aigua hi havia a muntó de para-sols, cadires, taules, tots guardant el lloc als seus amos. Ella no s’ho va pensar dues vegades i en va agafar un.En acabar-se la guerra van vindre les represàlies. Començaren a córrer les denúncies: que si este era roig, que si aquell ho era més encara… Darrere de la Casa Blanca van afusellar a muntó de gent.
Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (Barcelona: Columna, 2002)
Tema de la setmana
Suggeriments dels lectors de Rodamots. El d’avui és d’Alícia Maria Sanchis Sorribes, de Nules (la Plana Baixa).
Aquesta locució és molt habitual.Per on jo rode,si pares bé l’orella encara podem escoltar:a betzef,pronunciada amb m final.
A l’entrada MUNT del DCVB un hom hi pot llegir que muntó és un DIMINUTIU de munt. Doncs, un muntó és un munt petit car en català el sufix ‘ó’ és un sufix diminutiu. En castellà, al contrari, ‘ón’ és un suffix AUGMENTATIU. Doncs, el muntó català és el contrari del montón castellà.
Em sembla molt estrany que els catalans hagin triat un diminutiu per qualificar una gran quantitat. La cosa més versemblant és que l’expressió d’avui ‘a muntó’ hagi patit de la mala interferència de l’expressió castellana corresponent.
Endemés, al CORPUS INFORMATITZAT DEL VALENCIÀ (http://cival.avl.gva.es/cival/buscador.jsp) les primeres ocurrencies de ‘a muntó’ apareixen al segle XIX.
L’expressió catalana tradicional és ‘a munts’.
Nosaltres,els Valencians també diguem :hi ha un fum
de coses. DCVB.
‘A muntó’ es diu més al nord del PV. Si baixes a València pots escoltar ‘montó’, mont, montanya, montonada, Montaner, Tramontana, Montanyana, i alguna més que no recorde. Més avall al sud, hi fluctua… El tancament de o en u de Muntanya, que és vell com la tos, no deuria de fer-nos oblidar que l’etimològica és la o, i no la u.
Caldria revisar aquest tema de la u de muntanya, fenomen que pot ser estés, però no general. Cal acostumbrar-nos que el català no es diu com s’escriu…
Per La Safor també solem dir:”una muntó”
Al PV no és gasten els diminutius en -ó/-ona, que a més són un farcell patrimonial molt reduït, no tant a determinades zones del Principat. Això que -ó/-ona és diminutiu sempre no és veritat, i cal tenir en compte a més que el català conté mots que venen del llatí vulgar i que ja eren augmentatius en llatí, con cabró (de caprone), el diminutiu del qual és cabrit. És curiós que el català haja convertit en diminutiu un augmentatiu d’origen, i caldria estudiar molt bé el tema abans de determinar que -ó/-ona són sempre diminutius en català, mentre abandonem diminutius de mena com -ell/-ell o -ol/-ola.