Definició
A munts, en gran quantitat, en abundància.
De problemes, n’hem fet a muntó.
Per l’Ascensió, cireretes a muntó.
Muntó (‘munt, gran nombre de coses juntes’) i a muntó s’usen sobretot en valencià. Una expressió semblant és a manta.
Etimologia
Usos
Ell no es va traure la roba. El sol no era bo per a Roger.
Gemma Pasqual i Escrivà, Roger lo Pelat (Barcelona: Barcanova, 2007)
—Necessitem un para-sol —va dir ella, preocupada per l’amic.
A tocar de l’aigua hi havia a muntó de para-sols, cadires, taules, tots guardant el lloc als seus amos. Ella no s’ho va pensar dues vegades i en va agafar un.En acabar-se la guerra van vindre les represàlies. Començaren a córrer les denúncies: que si este era roig, que si aquell ho era més encara… Darrere de la Casa Blanca van afusellar a muntó de gent.
Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (Barcelona: Columna, 2002)
Tema de la setmana
Suggeriments dels lectors de RodaMots. El d’avui és d’Alícia Maria Sanchis Sorribes, de Nules (la Plana Baixa).
Aquesta locució és molt habitual.Per on jo rode,si pares bé l’orella encara podem escoltar:a betzef,pronunciada amb m final.
A l’entrada MUNT del DCVB un hom hi pot llegir que muntó és un DIMINUTIU de munt. Doncs, un muntó és un munt petit car en català el sufix ‘ó’ és un sufix diminutiu. En castellà, al contrari, ‘ón’ és un suffix AUGMENTATIU. Doncs, el muntó català és el contrari del montón castellà.
Em sembla molt estrany que els catalans hagin triat un diminutiu per qualificar una gran quantitat. La cosa més versemblant és que l’expressió d’avui ‘a muntó’ hagi patit de la mala interferència de l’expressió castellana corresponent.
Endemés, al CORPUS INFORMATITZAT DEL VALENCIÀ (http://cival.avl.gva.es/cival/buscador.jsp) les primeres ocurrencies de ‘a muntó’ apareixen al segle XIX.
L’expressió catalana tradicional és ‘a munts’.
Nosaltres,els Valencians també diguem :hi ha un fum
de coses. DCVB.