tramuntar v

Definició

Passar a l’altre costat d’una muntanya, collada, etc.

   El sol ja ha tramuntat.

Etimologia

Del prefix tra-, del llatí trans, usat per a formar adjectius de lloc amb la significació de ‘dellà’ (oposat a cis-), i muntar, de munt, del llatí mons, montis, ‘muntanya’. Segons Joan Coromines, «Totes les aparences són d’un italianisme acceptat primer per llicència poètica (memòries dantesques i llatines), que recolzant en tramuntana i en els orígens antics ha estat assimilat per la llengua literària, amb el sentit de ‘esvanir-se, extingir-se, pondre’s la resplendor’: “i quan tramunti el sol, al fi de la jornada—”; “el sol havia calat foc a la posta, abans de tramuntar”, P. Coromines».

Usos

  • Una nit de lluna plena
    tramuntàrem la carena,
    lentament sense dir re…
    Si la lluna feia el ple,
    també el féu la nostra pena.

    Pere Quart, «Corrandes d’exili», dins Saló de tardor (1947)

Tema de la setmana

Mots trets de poemes de Pere Quart

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esparverarreïra