tramuntana f

Definició

Vent que bufa del nord i que sol ésser molt fred i fort.

«Bufar més fort que la tramuntana»: tenir molta vanitat o presumpció.
«Córrer com la tramuntana»: córrer molt veloçment.

Etimologia

Del llatí transmontanus, ‘de l’altre costat de les muntanyes’.

Usos

  • En termes generals, la tramuntana és un vent que ens arriba de l’altra banda de les muntanyes. S’ha d’afegir que és un vent sec en extrem, molt fi, de gran impetuositat, de buf seguit, de bona respiració. La projecció de l’aire de tramuntana sobre el país produeix un paisatge net, sec, precís, admirablement dibuixat, de llunyanies nues que s’acosten a la vista, amb arcs de cel immensos, d’una puresa metàl·lica enlluernadora; un paisatge situat entre la grandositat i un sentit del miniaturisme, en els detalls, prodigiós, inefable. La tramuntana produeix una certa lucidesa mental, una propensió a la visió directa i frontal, una tonificació de l’esperit.

    Josep Pla, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967)

Tema de la setmana

Noms de vents. La tramuntana apareix en altres bandes de l’obra de Pla: vegeu-ne altres mostres als enllaços i l’escreix.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

terralgarbí