Ara, segurament hi ha molts espanyols a qui no faria res que el seu president cobrés com Messi… sempre que fos Messi. Però no és ben bé el cas. El president espanyol, aquell registrador de la propietat en excedència que es va comprometre a reduir la desocupació a la meitat, ha resultat ser del nivell de solters contra casats, i si guanya un partit és perquè n’ha comprat els àrbitres. Seria un miracle que, a força de calers, arribés a esdevenir un crac de primera divisió.

Marta Rojals, «Tal faràs, tal cobraràs» (VilaWeb, 3 de febrer del 2013)

Com era d’esperar, les reaccions a la xarxa han estat multitudinàries i multicolor. La majoria d’internautes aplaudeixen la decisió d’Iniesta i li diuen que és un crac (tractament obligatori quan es tracta d’un futbolista). No hi falten, com no podia ser d’altra manera, els dinàmics patriotes espanyols que deploren el fet i el consideren fruit de la tenebrosa dictadura catalanista que oprimeix els ciutadans del nord-est d’Espanya. I, per allò que d’ases n’hi ha a totes les cases, també hi trobem els que retreuen a Iniesta que el seu català sigui encara vacil·lant i li vénen a dir que, per parlar-lo malament, gairebé millor que s’asbtingui de fer-ho. Si la curtor fos música, internet seria un concert simfònic.

Sebastià Alzamora, «Parlar sense vergonya» (Ara, 22 de març del 2011)