Definició
1 Centre d’explotació agrària de l’època romana, que incloïa sovint un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc.
2 Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
Manuel Raspall va construir unes quantes vil·les modernistes al Vallès Oriental.
Etimologia
Del francès villa, i aquest, de l’italià villa, mateix significat, del llatí villa, ‘masia’.
Usos
Va caminar mitja hora amb el carro per les voreres estretes de la ronda fins a la biblioteca, instal·lada en l’antiga vil·la de Rothschild, una mansió d’antany, blanca i airejada al cor d’un parc. El boig es va amagar en el jardí tropical esperant la nit. Fins a l’alba, es va acarnissar en les reixes de ferro de la reserva on dormien els volums delejats. Ja havia torçut quatre barrots, però li calgué renunciar abans que arribessin els bibliotecaris.
Joan Daniel Bezsonoff, Les meues universitats (Barcelona: L’Avenç, 2012), pàg. 36Aquesta podria ser la nit última a Vicenza,
Gaspar Jaén, «Andrea Palladio, ciutadà de Vicenza», dins De re aedificatoria (València: Institució Alfons el Magnànim, 2007), pàg. 17
l’argent últim sobre els cossos que lleugers creuen la plaça;
el verd últim dels turons, tan propers allà al capvespre.
Turons on he fet les vil·les de camp més belles d’Itàlia.
Al segle divuit seran imitades a Anglaterra,
amb gran apreci. També de França vindran a veure-les.
Tema de la setmana
Mots amb l·l