A casa hi ha unes golfes, que ocupen tota la planta i que ens han permès guardar tot allò que no volíem llençar. Aquesta possibilitat de vegades ens ha encomanat un afany de preservació excessiu, força més enllà del raonable. Les golfes han servit de magatzem d’andròmines i alhora de rebost per conservar, sota una forma o una altra, els fruits de l’hort que cultivem i que és a tocar de l’habitatge. Per aquesta finalitat es van construir, en principi, les golfes.

Miquel Pairolí, Octubre (Barcelona: Acontravent, 2010), pàg. 46

Tot i ser una persona grassa, assegurava que estava anèmica. La veritat és que sempre la record amb fam i repetint a taula de tots els plats, com si en el lloc de l’estómac hi tengués un rebost que necessitàs atapeir per mor d’unes restriccions alimentàries imminents. Quan anàvem a berenar a can Joan de s’Aigo, a Sa granja Reus o en es Riskal, ambdós darrers avui enderrocats, aprofitava per berenar ella i botar-se el règim per aprimar-se que cada dia començava assegurant «d’avui no passa», però finalment l’ajornava pel sendemà.

Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 31