golfes f pl

Definició

Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d’una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, sovint aprofitat per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc.

Etimologia

De l’àrab gurfa, ‘sala de dalt’, en català antic algorfa.

Usos

  • Com que era difícil trobar alguna cosa més bona, i jo el que més desitjava era tenir un llit on poder dormir sola, vaig acceptar de treballar els matins a casa d’una família jueva aburgesada, a canvi de cedir-me un quartet amb un llit que tenien a les golfes. Les condicions no eren gens esplèndides, però la idea de poder tenir un raconet per a mi sola em seduí i vaig acceptar. En realitat, l’habitació era una petita mansarda, entremig de teulades, amb una finestreta minúscula, i com a únic mobiliari un llit de sis pams.

    Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 128
  • Rafel Onofre Valls de Vallmajor, en hàbit de frare, abandonà les dependències del bordell una estona abans que les campanes comencessin a repicar anunciant el Te Deum. Tot i que la Coixa li havia aconsellat que passés el matí fent estacions per les capelles dels voltants, s’estimà més romandre al casalot, amagat a l’algorfa, on rarament entrava qualcú, que veure’s obligat a fer com que resava.

    Otília Castellví, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), pàg. 255

Tema de la setmana

Divendres passat un subscriptor de Berga ens va escriure per dir-nos que el mot que vam enviar, xeringuilla, sempre l’havia sentit usar «en el sentit mèdic del terme». Doncs no hi ha aital sentit mèdic, sinó una interferència del castellà jeringuilla (que en català seria xeringa).
   Conten que durant una visita que va fer la reina d’Espanya al Parlament de Catalunya, el seu president en aquell moment, Joan Rigol, li va fer veure les golfes de l’edifici tot dient-li: «Y aquí están las golfas del Parlamento…». Llegenda urbana o relliscada lingüística? Dels mots que són semblants o idèntics en dues llengües però tenen significats diferents en diem «falsos amics» o paranys de traducció. Aquests dies en veurem uns quants (n’hi ha molts més) del castellà. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xeringuilladeport