Llegeixo a l’edició digital de l’Avui de diumenge un d’aquests comentaris que ara es poden posar a sota dels articles. (Això de la interactivitat amb el lector ha arribat a tal paroxisme que hi ha diaris que permeten votar una notícia. I així, et trobes que la notícia de la caiguda d’un cotxe per una timba té tres vots).

Empar Moliner, «L’entrepà» (Avui, 21 de gener del 2009)

Li va costar estovar-la, estava més clavada a la terra del que li havia semblat. Finalment, la roca va ensenyar tota sencera l’enorme panxa que amagava sota terra des qui sap els anys, es va decantar mandrosa cap al pendent i, després d’unes primeres voltes indecises, es desbocà costa avall ben dreta cap a la timba. Ell també corria, però en direcció contrària. Poc abans d’arribar a la carena, va sentir el retrò de la roca espetegant al fons del precipici, i, a continuació, una fressa sorda que de seguida es va fondre.

Pep Coll, El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)