escabellat -ada adj

Definició

1  Despentinat, que duu els cabells en desordre.

2  Que no té orientació lògica, mancat de seny.

Era un projecte tan escabellat que era evident que no arribaria a bon port.

Etimologia

D’escabellar, de cabell, del llatí capĭllus, mateix significat.

Usos

  • En aquesta fotografia, la Natàlia deuria tenir quatre anys, érem a Gualba. Tota bruta, vull dir la Natàlia, no Gualba, com una gitaneta, escabellada i els ulls de nena perduda. O trobada. Nena d’hospici. Quan era més gran em preguntava, tieta, tan lletja sóc?

    Montserrat Roig, L’hora violeta (Barcelona: Edicions 62, 1980)
  • Natàlia, filla, el vell s’aixecà i l’abraçà. L’havia reconeguda. La nena, la nena era aquí. Escabellada com sempre. Avui, quan la infermera li havia dit, tens visita, ell de seguida s’ho pensà: és la nena, que ha tornat. I ara la tenia al davant: alta, amb el rostre enèrgic del vell Miralpeix i els ulls de la Judit que sempre miraven lluny. Van seure amb les mans agafades, no es deien res. La Natàlia trobà el pare més gras, calb del tot, una calba rosada, lluent com la d’un infant acabat de néixer.

    Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977)

Tema de la setmana

Mots i passatges de Montserrat Roig (1946-1991)

Enllaços

2 comentaris a “escabellat -ada”

  1. Albert Amargós — Barcelona

    A la cançó «Camí de la font», d’Apel·les Mestres (publicada el 1922 al recull Cançons. Quadern segon), hi ha uns versos que fan:

    —Molt despentinada véns!
    —És que el vent m’ha escabellada!
    —Molt enfarinada vas!
    —És la pols que aixeca l’aire.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gallimarsotengolir