afrau f

Definició

Congost; fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals.

Un poble encaixonat en una afrau.

També: frau  f

Els llamps i els trons deuen retrunyir espantosament per aquestes fraus (Joan Brossa).

Etimologia

D’origen incert, però molt probablement del llatí hispànic fragum, ‘país trencat, congost’, de la mateixa arrel del llatí frangere, ‘trencar’; també podria provenir d’una base preromana indoeuropea, frago-, de la mateixa arrel que el verb llatí.

Usos

  • Això anava pensant, quan heus ací, que arribà en una afrau terrible formada per dues vessants aspres, sovint vertaders tallats de penya llisa. Pel fons roncava un torrent escumejant, puix aquells dies havia plogut molt.

    Enric Valor, «Els tres plets de Pasqua Granada», dins Rondalles valencianes, 7 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
  • Dos o tres empordanesos, vantant-se de conèixer-la, me l’havien pintada com un homenot, cavalcant sovint en un matxo tremendo i amb l’escopeta a coll, a la caça de l’isard i del llop per les afraus més aspres i solitàries del Pirineu.

    Narcís Oller, carta a Caterina Albert (Víctor Català), dins Memòries literàries: història dels meus llibres (1962)

Tema de la setmana

Geomorfologia

L'escreix

Temes i etiquetes