Definició
Usos
No ho sabia formular bé: en aquell moment de soledat despullada, amb l’ànim pendent d’unes canonades fatídiques, desvetllat, amb agror d’estómac, amb la sang encara corglaçada per la humiliació horrorosa de l’estimadíssima i cruel Gaietana meva del meu cor, don Rafel Massó, regent civil de la Reial Audiència de Barcelona, començava a pensar que la vida consisteix sempre a enyorar constantment un paradís perdut.
Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 238Havia acabat el fil de l’agulla i hauria de tornar-la a enfilar. Badallà. Tot d’una, a mig badall, tingué consciència de tot allò que havia imaginat i es sentí corglaçada de basarda. Tancà la boca lentament i es fregà els ulls.
Mercè Rodoreda, «Fil a l’agulla», dins Vint-i-dos contes (1958)
—Verge Maria! —Deixà la feina sobre la taula. Tenia massa son i els ulls li feien mal.
Tema de la setmana
Mots formats amb parts del cos

Dos exemples bells de debó.
En el text de Jaume Cabré no acabo d’entendre això de “sang corglaçada”… Trobo més normal dir “sang glaçada”…
Crec que “corglaçar” s’ajusta més a essers vius (per això del cor) més que a objectes inanimats…