Definició
De Llemotges (ciutat d’Occità nia), del Llemosà (regió d’Occità nia) o del llemosà (un dels dialectes septentrionals de l’occità ).
En el sentit que ens interessa aquÃ, però, llemosà també s’ha usat, històricament (i impròpiament) per a designar la llengua catalana. Vegeu-ne més informació a la Viquipèdia
Usos
Al segle XVI es va començar a fer servir el nom de llemosÃ, referit a la llengua catalana medieval, per distingir-la de la que s’usava en aquell moment i que es designava amb els diferents noms dels territoris on es parlava: valencià , català , mallorquÃ, rossellonès. Ja al segle XIX, amb la Renaixença, el català es va començar a recuperar com la llengua de cultura que havia estat en èpoques anteriors. I el nom de llemosà va prendre un sentit nou: ara ja no feia referència a la llengua antiga, sinó que designava el conjunt de la llengua que es parlava als diversos territoris. Un exemple prou il·lustrador el trobem en aquest fragment del poema «La Pà tria», de Bonaventura Carles Aribau, escrit el 1833:
En llemosà sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosà al Senyor pregava cada dia,
e cà ntics llemosins somiava cada nit.Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
Jaume Salvanyà , 1001 curiositats del català (Barcelona: L’Arca, 2018), pà g. 16
en llemosà li parl, que llengua altra no sent.
Tema de la setmana
Mots i passatges que descobrim en el llibre de Jaume Salvanyà 1001 curiositats del catalÃ
Això de ‘rossellonès’ per a designar la varietat septentrional de la nostra llengua és una denominació pròpia del sud de l’Albera. Els rossellonesos sempre han dit que parlaven català .