Tom va sacsejar els altres pirates i tots tres s’allunyaren esvalotadament; un minut o dos més tard, ja s’havien desvestit i s’empaitaven i s’empenyien en l’aigua clara i poc profunda de l’alfac de sorra blanca.
   No enyoraven gens el poblet que dormia en la distància, a l’altra banda del braç majestàtic d’aigua. Un corrent errant o una lleugera pujada del riu s’havia endut el rai, però això els va satisfer perquè era com cremar el pont entre ells i la civilització.

Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer (Barcelona: La Galera, 2010 [1982]), traducció de Maria Antònia Oliver, pàg. 129

Havent dinat, tota la colla eixí a cercar ous de tortuga a l’alfac. Van anar aplegant, per l’arena, bastonets gratadors; i quan trobaven una banda blava, s’agenollaven i cavaven amb les mans. De vegades atrapaven cinquanta o seixanta ous en un forat. Eren absolutament rodons, cosetes blanques, una mica més petites que una nou anglesa. Aquella nit tingueren un famós banquet d’ous ferrats, i un altre el divendres al matí.

Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer (Barcelona: Catalana, 1918), traducció de Josep Carner