ençà adv

Definició

1  Cap ací, en direcció on hom és.

Ha venut tots els seus terrenys de la carretera ençà.

2  Cap al temps present, a partir d’un moment passat.

No l’he vist de dijous ençà.

D’un quant temps ençà, han canviat les coses.

d’ençà de  loc prep  Des de. D’ençà d’aquell dia.

d’ençà que  loc conj  Des que. D’ençà que és fora.

fer-se ençà  Acostar-se. Remei, fes-te ençà, que no et veig prou bé.

Etimologia

Compost de en i ça, del llatí vulgar ecce hac, ‘vet ací aquí’.

Usos

  • La meva pipa jau, i no perilla,
    a un racó de la boca. És mitja nit.
    Enllà dorm el meu fill, ençà ma filla
    i dolça alena missenyora al llit.

    Josep Carner, «El beat supervivent», dins El cor quiet (1925)
  • Una galleda d’escombraries tombada al mig del pas feia renegar el Bernat, sense ganes. I, engrapant l’escombra i la pala, recollia les deixalles per tirar-les al carro. D’un temps ençà, s’hi trobava sovint. Maleïts gossos. Tot i que estava segur de qui era el gos que provocava l’escampadissa, de moment, feia el desentès. Tenia altres maldecaps.

    Sílvia Alcàntara, Olor de colònia (Barcelona: Edicions de 1984, 2009)

Tema de la setmana

Adverbis

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pertotenllà