Definició
Cap allà, en direcció d’ací allà, més o menys lluny en aquesta direcció.
Fes-te enllà. Poseu-vos més enllà. Els trobareu més enllà del molí. Del molí enllà ja no trobareu cap més casa.
Etimologia
Variant de dellà (compost amb la preposició de i l’antic lla ‘allà’, com en ça i lla ‘ací i allà’), formada amb en-, preposició o bé prefix (com que no està clar, perquè encaixi en el tema d’aquesta setmana assumirem que és el prefix).
Usos
Els pares protesten espantats, per si el desvetlla, però no serveix de res. Desapareix passadís enllà. La senten obrir portes equivocades i riure com una boja després de cada error fins que l’encerta. Saben que l’ha encertat perquè aleshores la senten parlar al nen amb la veu estrafeta. Torna dos minuts després, tota escabellada i amb una taca a l’armilla de pell.
Empar Moliner, «Aprengui a tastar vins», dins T’estimo si he begut (Barcelona: Quaderns Crema, 2004)
—És una glopadeta —explica, amb un somriure agitat—. Té els ulls completament oberts.La Rita es va fer enllà quan em va veure. Primer es va fer enllà i després es va posar a plorar quan vaig mirar d’agafar-la, d’abraçar-la. Em vaig entristir moltíssim. L’Elvira, amb la nena a coll, va fer-me un somriure, no pateixis, és normal, els nens s’adapten al que tenen al voltant i s’obliden de la resta, ja s’hi acostumarà.
Blanca Busquets, Tren a Puigcerdà (Barcelona: Rosa dels Vents, 2007)
Tema de la setmana
Després de l’ençà de divendres, faltava la parella. Amb què encetem una setmana de mots formats amb el prefix en-, que pot tenir dos significats: del llatí in, que significa ‘posar dins’, ‘posar en estat de’ (ex.: encapsar, engreixar), o bé del llatí inde, amb valor adverbial de procedència d’un lloc, que significa ‘d’allí’ (ex.: endur-se).