Definició
1 Imitar, més o menys bé, un altre o quelcom d’un altre.
Estrafà molt bé el caminar del rector del poble.
Sap estrafer el cant del rossinyol.
2 Canviar quelcom d’un mateix a fi de no ésser reconegut, de semblar una altra persona, etc.
Perquè no et coneguin quan truquis, cal que estrafacis la veu.
Etimologia
D’un encreuament dels dos sinònims més antics, es(carnir) i (con)trafer.
Usos
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», al llibre L’àmbit de tots els àmbits (1980)
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
Tema de la setmana
En record de Miquel Martí i Pol (1929-2003)