Definició
Expressió que s’usa per a denominar els moments de la matinada o del crepuscle en els quals a males penes hi ha claror del dia perquè, o bé comença a eixir el sol, però encara és fosc, o bé ja comença a fer-se de nit, però encara no és nit tancada.
Estic fatal de la vista; entre dues clarors no m’hi veig gens, no en guipo ni mitja.
També: entre dos foscants, entre dos llostres (o llustres), entre dues llums; en valencià també es diu entre dos clarors.
Usos
Abans de lliurar l’ànima, la mort li féu la cortesia de permetre-li recobrar per uns instants la consciència. Fou entre dues clarors, la matinada que feia cinc de les passades a Morena Clara, quan el senyor de Fortalesa digué un parell de paraules acompanyades d’un gest desdibuixat de la mà dreta. Com si intentés assenyalar cap a defora, es dirigí a Maria i, fins i tot, semblà somriure-li. Ella, però, no l’entengué.
Carme Riera, Cap al cel obert (Barcelona: Destino, 2000)El dia entre dues clarors. Tothom ja era despert. Cares de son i lleganyes. Érem a punt d’arribar a la frontera. Preparaven els passaports i es disposaven per a la revisió. Jo no l’havia de passar, ja que viatjava en qualitat de «turista». No tenia l’edat reglamentària que calia a França per obtenir un contracte de treball —setze anys—. Per bé que, a banda i banda de la frontera, tots sabien que ningú, ni majors ni xiquets, no anava a la verema a fer turisme.
Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (Barcelona: Columna, 2002)
Tema de la setmana
Els moments en què el dia decau i comença a fer-se de nit