Definició
Efecte de la llum que fa visibles els objectes.
La claror del sol. — Aquest llum no fa gens de claror. — Es veia una claror per sobre els terrats: devia haver-hi algun incendi. — Aquesta pintura, penjada on és, no té bona claror. — A la claror de la lluna, d’una llàntia, del foc.
Etimologia
De clar, del llatí clarus, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són aclaridor, clariana, esclarissat, preclar i clarinet.
En català claror «pren tot seguit tan gran volada que se superposa a la major part de les accepcions de llum, en una proporció sense equivalent en cap altra llengua romànica», segons Joan Coromines (DECat, II, pàg. 737). «El castellà no fa la distinció entre claror i llum, i per això se senten ara més que no convindria frases com “li entrava llum per les escletxes dels finestrons” o “a les 7 del matí ja hi ha llum” o “la llum del dia li ofèn la vista”, quan esqueia de dir claror» (Lleures i converses d’un filòleg, pàg. 70).
Usos
Els carrers plens, amb la gent que camina amb lentitud i s’atura a estones davant els aparadors inundats de claror, ens ofereixen l’espectacle urbà per excel·lència i ens donen la visió més exacta del conjunt de la ciutat. La gent, quan és a casa seva o en botigues, fàbriques i despatxos, viu en un cert isolament. Aleshores la ciutat està descomposta en les seves parts innúmeres. Però quan la claror del dia s’ha apagat i les flames de la llum artificial s’encenen en els carrers, aquests veuen la barreja de les classes socials, dels oficis i de les professions. La ciutat, en el sentit més propi del mot, no és la de les cases, ans bé la dels carrers en ple moviment de la gentada.
Antoni Rovira i Virgili, «Els carrers plens» (La Publicitat, 3 de gener del 1928), reproduït a Teatre de la natura. Teatre de la ciutat (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 110L’abril havia passat de pressa carregat de flors i amb moltes pluges. Anna va obrir els finestrons de la cambra d’Aloma quan tot just es feia de dia. El cel era fosc i tenia una mica de claror rosada a un costat. Aloma no havia dormit gens. El seu cunyat arribava aquell matí i ella i Joan l’havien d’anar a rebre. Veuria el mar. Tant de temps sense anar-hi, com si no existís, sempre ficada a casa.
Mercè Rodoreda, Aloma (1936/1968)
Tema de la setmana
Aquesta és l’última setmana de la temporada en què roden els mots… a partir de la setmana que ve i fins al setembre tanquem per vacances, tot i que, com hem fet altres estius, alguns mots s’han ofert voluntaris per estar de guàrdia a la web. Mentrestant, aquests dies veurem alguns mots miscel·lanis.