Però, tot i l’exuberància dels horts i els fruiters a l’estiu, l’estació de la recol·lecció i conserva per excel·lència era la tardor, ja que eren molts els productes que aprofitàvem d’aquests mesos. Amb els codonys, sucre, una mica de vi blanc, aigua i una bona dosi de paciència, tot remenant al foc, es feia el codonyat, un producte molt apreciat que, a més, ens permetia conservar la fruita per assaborir-la durant molt de temps.

Josep Llopart Isart, Quan els carrers eren de terra (Ajuntament dels Hostalets de Pierola, 2015), pàg. 63

Quan va entrar en casa, la mare, que l’esperava a la poltrona, s’havia adormit, però es va despertar en sentir la porta. Li havia guardat queradilles bullides i pèsols. Li havia portat un tros de codonyat que li havien donat al matí a la casa del senyor Leandre on rentava roba. Volia parlar, però com que se li havia trencat el son, esperant-la a la poltrona, no va saber encetar la conversa.

Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])