Definició
Desconcertar; fer perdre la serenitat de judici; torbar (algú) desbaratant els seus plans, les mesures preses, els projectes, etc.
El nostre atac imprevist destarotà l’enemic.
Aquell ximple m’ha vingut a destarotar.
Etimologia
Usos
En un país tirant a normal, quin tracte rebria [Ferran Garcia-Oliver]? I quin tracte rep ací? Fins i tot personatges públics més coneguts (com Mira, o Torrent, o Piera) no passen d’ocupar llocs molt secundaris. I això distorsiona molt la relació amb el públic, empobreix la societat, neguiteja els creadors, els posa nerviosos (i en destarota també més d’un), segresta aportacions cabdals i condemna a l’esterilitat molts esforços.
Gustau Muñoz, A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 31Una vegada em van denunciar per comunista i un agent de la Brigada Político-Social es va presentar a Palafrugell per interrogar-me. Quan va veure que el director de la Revista de Palafrugell era un reverendo alférez castrense (mossèn Tapiola), ja li van començar a trontollar els esquemes. Tampoc no va trobar que cap dels altres membres fos en absolut sospitós, i com que jo li rebatia tot el que deia i li plantejava cada cop més dubtes i preguntes, va acabar força destarotat i dient que semblava que l’interrogador fos jo en comptes d’ell. Sembla que la seva conclusió final va ser que hi havia algun criptocomunista católico e inofensivo, i la cosa es va acabar aquí.
Jordi Pujol i Cofan entrevistat per Núria Sàbat a la Revista de Girona, núm. 280, 2013
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de RodaMots amb etimologies curioses. El d’avui és una proposta de Carme Hernández, de Castelldefels (Baix Llobregat).