Definició
Olor, especialment bona olor.
Els bons vins tenen una flaire que predisposa al tast.
Etimologia
De flairar, del llatí fragrare, ‘exhalar olor’, alterat ja en llatí tardà en flagrare, per dissimilació.
Usos
Que a la paella ragi l’oli
Melcion Mateu, Vida evident 9 (Barcelona: Columna, 1999), pàg. 29
amb suavitat,
fent que la flaire en l’aire voli
com fum de ciutat.
(Cada motor del seu petroli
va necessitat.)De sobte les olors dolces desapareixien i en el seu lloc flotava una tènue flaire de lavanda que de mica en mica s’anava esvaint, acostumat l’olfacte a aquella continuïtat natural. Fins que les aromes dels dolços i la confitura tornaven a penetrar la casa l’any següent i els agafaven per sorpresa, com una d’aquelles tempestes virulentes i breus de les tardors mediterrànies, que hi són cada any i sempre sorprenen. Sempre el mateix. Un any darrere l’altre. Una vida de desigs, de dolços i confitures, que mai no s’havia concretat per als germans. Tot plegat, res. Un gran enigma.
Margarida Aritzeta, El verí (Valls: Cossetània, 2002)