esposalles f pl

Definició

Prometatge de noces, prometença mútua de casar-se.

Etimologia

Del llatí sponsalia, neutre plural de sponsalis, ‘relatiu a la promesa de casament’.

Usos

  • Arribat que fou el dia de les esposalles, els pares d’Egèria, després d’ésser aquestes correctament signades, celebraren una festa a la qual foren invitats els parents i amics de la família. La festa es feia en els jardins, de cara al mar, entre estàtues de marbre, massissos de boix retallat i xiprers alterosos. Egèria i Kosmas s’esguardaven els ulls, entendrits i fascinats, evocant el dia de la boda, que esdevindria tres mesos després.

    Joan Perucho, Les aventures del cavaller Kosmas (Barcelona: Planeta, 1981)
  • Fetes que foren les esposalles ab gran triümfo, ab danses e singular col·lació, volgué l’Emperador que en l’endemà se fessen les bodes per ço que no detinguessen la partida de Tirant; e així fon fet. E foren-hi fetes molt grans festes de juntes, e danses e momos, e molts altres entramesos qui ennobliren la festa; e tothom estava content sinó lo miserable de Tirant.

    Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (1490), capítol CCXX

Tema de la setmana

Mots plurals (no tenen singular)

Enllaços

Un comentari a “esposalles”

  1. M. Àngels — Vilanova i la Geltrú

    Molt interessant el mot d’avui i el text complementari d’Antoni Llull que enllaceu. Jo pensava que esposalles era un sinònim una mica jocfloralesc de ‘matrimoni, casament’ i veig que no. Els fragments que citeu deixen molt clar que una cosa són les esposalles i una altra les noces. Gràcies per aclarir-nos-ho.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

farinetesmenuderies