Definició
Arbre de fulles perennes, de la famÃlia de les cupressà cies (Cupressus sempervirens), estret i alt (pot arribar als 30 metres). Té les fulles en forma de petites agulles i fa uns fruits durs i arrodonits. És oriünd de la regió egea, però ha estat conreat des de temps antics a tota l’à rea mediterrà nia. Els xiprers són plantats en jardins, parcs, cementiris i, arrenglerats, com a paravents.
També: xiprera f, xifrer, xiprés, ciprer…
Etimologia
Variant palatalitzada de ciprer, de l’antic ciprés, llatà tardà cypressus, llatà clà ssic cupressus.
Usos
Seria bonic fer boscos funeraris, en què la famÃlia plantés l’arbre amb les cendres del mort. Convindria recuperar la tradició dels arbres en la mort. Els xiprers eren els ancestres, en l’època dels romans.
Entrevista a Ferran Lorente i Jordi Vilamitjana, «Tenim vides anònimes, per això les nostres morts també ho són» (El Temps, 5 de novembre del 2002)El pi, amb les branques ben enfora, es dóna tot. El fus negre del xiprer, en canvi, només vol soledat, per xuclar la llum i portar-la tota al fons de l’arrel, per on es comunica amb les à nimes enterrades.
Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pà g. 20
Tema de la setmana
Mots i expressions entorn de la mort. En record dels subscriptors de ‘Cada dia un mot’ Manel Naranjo i Teixidó, de Barcelona, i Jaume Prat Canellas, de Manresa.
