Definició
Que constitueix una apoteosi. Una apoteosi és la ‘part final, brillant i molt impressionant, d’un acte, d’un espectacle o d’una competició esportiva’.
La part final del castell de focs artificials va ser apoteòsica.
Grandiós, esplendorós, enlluernador.
En tornar al país li van fer una rebuda apoteòsica.
Etimologia
Del llatí apotheosis i, aquest, del grec apothéosis [ἀποθέωσις], ‘deïficació d’un mortal, acte d’elevar-lo a la categoria dels déus’, format amb apó, ‘idea d’intensitat’, theós, ‘déu’ i ósis, ‘formació’.
Usos
Però m’agradava, sobretot, la frase que culminava els relats: «I llavors ho vaig veure». Per a mi aquestes paraules eren com el darrer capítol d’una novel·la policíaca molt excitant, l’instant apoteòsic de la resolució de la intriga. I, com a les novel·les policíaques, era preferible que la víctima fos com més anònima millor. Sí.
Imma Monsó, La dona veloç (Barcelona: Planeta, 2012)L’horror que Pirandello sentia per D’Annunzio, pel feixisme, per la petulància, són perfectament lògics i naturals. Els homes del règim (feixista) tingueren un gran disgust perquè Pirandello deixà escrit que l’enterressin com un pobre. Volien un enterrament amb fanfara, delirants discursos i apoteòsica solemnitat. Pirandello es féu cremar i les seves cendres es conserven dintre una àmfora grega en el museu d’Agrigento. Les àmfores gregues a Agrigento no susciten cap pedanteria refinada: les fan servir per a anar a buscar aigua.
Josep Pla, Notes disperses (Barcelona: Destino, 1969)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors amb etimologies curioses. El d’avui és de Joan Josep Isern, de Barcelona.