cabòria f

Definició

Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament. Normalment s’usa en plural.

Se l’ha de mirar de distreure, perquè té cabòries per si la fàbrica tancarà o no.

Quan vaig decidir tirar endavant la tesi, no m’imaginava la inversió d’hores i de cabòries que hi hauria de dedicar.

Etimologia

D’encaboriar, ‘donar cabòries; agafar cabòries’, probablement de cap i bòria, forma etimològica i dialectal de boira; encapboriar seria doncs ‘posar boira al cap’.

Usos

  • En Jaume encara va tornar a la casa misteriosa. Duia el cap ple de cabòries. Tot i que no cregués en manifestacions sobrenaturals, sentia un interès apassionat per tot el que es referís a Can Vident des Puig. Fruïa amb aquella comèdia humana que es desenvolupava entorn del lloc encantat.

    Marià Villangómez, «La por», dins Recull de contes balears (Barcelona: Albertí, 1956), pàg. 192
  • No ho sé, no ho sé… Sovint, em desperto a les nits capficat per aquesta qüestió, i, quan la dona em pregunta què em passa, li dic que no res, que no s’amoïni. No tinc cor per a explicar-li les meves cabòries, no vull aclaparar-la amb el pes d’un problema que fa trontollar fins i tot unes espatlles fortes com les meves. Amb un que pateixi n’hi ha ben bé prou.

    Jesús Moncada, «Els delfins», dins El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 62

Tema de la setmana

Moti-moti (o poti-poti de mots)

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

miscel·làniaendreça