El pare anava a veure els amics al bar perquè li venia de pas, no hi hauria anat expressament. A l’estiu eren visites de metge, a l’hivern s’allargaven molt més. Podia aturar-se a llegir el diari. Havia crescut en una fonda, era el seu medi.

Toni Sala, Una família (Barcelona: L’Altra, 2021)

   —Que ha de venir, la Sara?
   —Si pot, no ho sé, segurament… Ja et trucarà.
   —Quan?
   —Que no ho sé, mare, ja et trucarà ella. Jo ja passaré en un altre moment, que tinc feina.
   —Ja marxes?
   Des que el Pep se’n va anar de casa que la mare s’hi acomiada amb la mateixa pregunta. A la porta encara li diu, agafada a la crossa:
   —No vols que et faci un Nescafé i seus una estona amb la teva mare?
   —T’he dit que tinc pressa, cony, un altre dia.
   La pentinadora torna amb la crossa fins a la clienta:
   —Visita de metge.
   —Sempre van amb presses, el jovent —replica la dona.
   —Ai, jovent! Ja li agradaria a ell, ser tan jove com sembla.

Marta Rojals, El cel no és per a tothom (Barcelona: Anagrama, 2018)