poliglot -a adj i m i f

Definició

Escrit en diverses llengües; que parla diverses llengües, multilingüe.

Etimologia

Del llatí modern polyglottus, del grec polýglōttos [πολύγλωττος], mateix significat, mot compost de πολυς ‘molts’ (amb el prefix poli- es formen una bona colla de mots, com ara politraumatisme, politeisme, poliesportiu o polisèmic) i glotta [γλωττα] ‘llengua’.

Usos

  • Un lingüista intenta entendre el llenguatge, un corrector dicta com ha de ser la llengua (generalment, l’estàndard). Davant d’un error, un lingüista es pregunta per què es comet, el corrector el rectifica. Un lingüista rarament es preocupa de la llengua escrita, un corrector hi té un àmbit de treball preferent. Un lingüista no és un poliglot. Hi ha molts, molts, molts!, lingüistes monolingües. A més a més, alguns que no ho són actuen com si ho fossin. Fins i tot n’hi ha que es declaren al·lèrgics a les llengües.

    Carme Junyent, «Un lingüista no és un filòleg», dins Deu lliçons per a salvar el català (Barcelona: La Campana, 2024), pàg. 121
  • Des dels seus inicis, internet ha estat una gran oportunitat per a les llengües minoritàries. Si abans el mitjà més poliglot era la ràdio, de cop i volta teníem un mitjà que permetia ser-hi a tothom i ser-hi com volia. A més, el mitjà permetia el contacte entre membres de grups a la diàspora, contactes horitzontals entre comunitats que podien intercanviar experiències i fins i tot la recreació de comunitats en el ciberespai.

    Carme Junyent, «Internet i les llengües minoritàries», dins Deu lliçons per a salvar el català (Barcelona: La Campana, 2024), pàg. 193

Tema de la setmana

Carme Junyent era una poliglota ferma que ens va deixar massa d’hora. Quan li demanaven «Quantes llengües parla?», deia: «Jo parlo català». Si precisaven «Quantes llengües sap?», responia: «Un dels millors lingüistes del segle XX, Roman Jakobson, amb una vida espectacular, deia que parlava rus en vint llengües. Doncs jo parlo català en no sé quantes llengües». Podeu llegir l’entrevista completa i molts més textos seus a Deu lliçons per a salvar el català, publicat per La Campana, d’on traurem els mots d’aquesta setmana, acompanyants d’alguns passatges per fer-ne un bon tast.

Enllaços