Definició
Fosc, tenebrós.
A la vora del mas hi havia una cova llòbrega on havien trobat vestigis prehistòrics.
Etimologia
Mot no català, pròpiament pres del castellà lóbrego, ajudant-hi la mala accentuació del topònim Vall-llòbrega, que ha estat sempre Vall-llobrega i té una etimologia diferent de la de l’adjectiu castellà, que ve del llatí lubricus, ‘relliscós, llenegadís’. Joan Coromines diu que és «un calc vergonyant i ben poc recomanable».
Usos
El Cafè Gravina, situat al carrer del mateix nom —un carrer que va del de Pelayo al dels Tallers—, era un cafè sòrdid, tronat, petit, agitat i tenebrós que semblava afectat per l’ombra llòbrega i lívida que l’Hospital Militar del carrer de Tallers projectava sobre les cases situades al seu voltant. L’Hospital no tenia pas solament una influència visual: tenia també una presència olfactiva que comunicava a l’aire del veïnatge. Segons el vent que bufava, cada vegada que s’obria la porta del Gravina hi entrava un baf d’hospital.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)A la meva família, de gent així no n’hi havia, però el món de fora n’era ple. Encara ara, és un personatge perfectament plausible a Rússia, que no m’imagino enlloc més. Al principi del relat, en Vénitxka agafa un tren de rodalia des de Moscou en direcció a Petuixkí, un poble llòbrec on viuen la seva amant i el seu fill. Durant el trajecte coneix diversos tipus marginals, hi manté converses fantasioses i vehements sobre literatura, història o política internacional i beu, amb tots ells, «per la glòria de Déu».
Xènia Dyakonova, El conte de l’alfabet (Barcelona: L’Avenç, 2022)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El mot d’avui és una proposta de Joan Aixàs i Obiols, de la Seu d’Urgell, que acaba de publicar el llibre Paraules que m’agraden. De la parla i del llenguatge de l’Alt Urgell, i que es demanava si hi havia cap relació etimològica entre llòbrec i els rius Llobregat i Llobregós.
