Vam pujar després a una barca que ens va passejar per un canal i pel riu, mentre el barquer, com si fos un gondoler venecià, ens cantava cançons típiques de Hagi. Quan va voler sortir a mar obert, però, l’onatge ens va fer saber que no era una bona idea i vam optar per tornar a port.

Xavier Moret, Històries del Japó (Barcelona: Pòrtic, 2021)

Un cop Valentina va aconseguir arribar a la barana de proa sonaren les primeres botzines de desamarratge. Durant aquest concert de sirenes i veus desbocades va ser quan distingí el rostre de Mercedes sobresortint entre la multitud i movent-se entre la massa com una ploma a la deriva, mirant de no ser engolida per l’onatge. Els esforços que improvisaven per poder comunicar-se entre elles resultaven inútils. No podien sentir-se ni a penes veure’s.

Núria Amat, Amor i guerra (Barcelona: Planeta, 2011)