arrabassar v

Definició

Prendre violentament (alguna cosa) a algú.

Li va arrabassar el llibre de les mans.

Ens ha arrabassat l’herència i ha fugit a l’estranger.

Etimologia

De rabassa, ‘part baixa de la soca dels arbres i arbustos, d’on arrenca l’arrelam’, probablement del llatí vulgar rapa, llatí clàssic rapum, ‘nap rodó’, per les arrels voluminoses d’aquest vegetal. Arrabassar originàriament és ‘arrencar les mates (d’un terreny), treure’n les arrels i rabasses, per conrear-lo’, ‘arrencar (una planta) de soca-rel’. Més mots de la mateixa família són rabassut, rabosa i rabassaire.

Usos

  • Malgrat aquells que es pensen que fan la revolució canviant la llengua, la dissident lingüística sóc jo. Va ser el poder, utilitzant el seu exèrcit de correctors, que va decidir que el gènere gramatical era sexista i va imposar les normes que tots coneixem. I les va imposar a contracor de la majoria de professionals de la llengua que veien, impotents, com quatre il·luminats els arrabassaven l’autoritat, menystenien els seus coneixements i els feien fer el paper de sicaris de la llengua.

    Carme Junyent, «Els límits de la incompetència», dins Deu lliçons per a salvar el català (Barcelona: La Campana, 2024), pàg. 143
  • Des del professor que no deixa que els seus alumnes parlin en romanès perquè «no entén què diuen» fins al propietari d’una plantació que fueteja l’esclau perquè parla en la seva llengua, la negació de la llengua de l’altre és una forma d’arrabassar-li el seu espai de llibertat. I si ens preguntem si la comunicació ha millorat després d’haver eliminat la meitat del patrimoni lingüístic en pocs segles, la resposta no sembla que pugui ser positiva. No es coneix cap poble que hi hagi guanyat alguna cosa pel fet d’haver abandonat la llengua i, en canvi, la majoria —si no tots— dels que ho han fet hi han perdut molt i de forma irreparable.

    Carme Junyent, «Les llengües en la Catalunya independent», dins Deu lliçons per a salvar el català, pàg. 27

Tema de la setmana

«Carme Junyent és una autèntica donassa, d’acord amb la nova definició del DIEC: ‘dona significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica’», diu Jordi Badia i Pujol a la introducció de Deu lliçons per a salvar el català (La Campana, 2024). I afegeix: «Darrere aquests articles es pot descobrir la profunditat dels seus coneixements, però també la passió amb què els llega i els defensa».

Enllaços