També se n’han anat aigüera avall les mesures de l’oli i del vi. Els setrills de cul gros i femení i les vinagreres s’omplenaven d’olis espessos i tèrbols mesurats a petricons; el petricó també s’usava com a mesura per a bótes de cuir, de tacte sensual i flaire animal, que servien per a transportar el vi dins el sarró i traguejar-lo a l’hora de la beguda o a redòs d’una pineda…

Pep Palau, «Menjar sense mesura», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 108

Un rètol al carrer ens recorda que aquella botiga era ca l’adroguer. El seu passat, però, encara té una vida anterior. El terra i les parets de l’espai conserven el record d’haver donat empara a animals. El Centro de Creación Conservas havia estat una de les antigues vaqueries de Barcelona, de tuf característic, en què les famílies convivien amb les vaques, que subministraven una llet que es venia a petricons i es portava en lleteres de llauna.

Jaume Vidal, «Conserves que no caduquen» (Barcelona metròpolis mediterrània, núm. 57, octubre-desembre 2001)