Definició
Emanació d’olor més o menys desagradable, com la que desprenen certs cossos en fermentar, en descompondre’s, en cremar imperfectament, en escalfar-se, per transpiració, etc.
Dintre la cambra se sentia un tuf estrany que et tirava enrere.
El tuf del seu alè denunciava l’excés d’alls del dinar.
Etimologia
Del llatí vulgar tufus, llatí clàsic typhus, i aquest, del grec týphos [τύφος], ‘fum, vapor; supèrbia’. Altres mots de la mateixa família són estufar, estufera, tufejar i tifus.
Usos
La Barcelona d’aleshores era tan venuda i falsa com la d’avui. Aparentment podies gaudir de les fragàncies florals de les senyores quan prenien el te a les grans cafeteries, però també hi havia les clavegueres i el tuf àcid de pixums antics dels caus on m’havia de moure. La redacció del diari feia flaire de tabac negre aspre i de tinta barata, i quan obries els arxius respiraves l’aire florit dels documents plens de crims de l’exèrcit i la Falange, amb profundes complicitats catalanes, és clar.
Jordi Coca, La nit de les papallones (Barcelona: Edicions 62, 2009)Hi havia moltes parelles que tenien els ulls tancats i es balancejaven com si el nyigo-nyigo de l’acordió els fes venir son. L’aire s’anava enterbolint, era el tuf dels fumadors mesclat amb els perfums i la suor dels cossos.
Montserrat Julió, Vida endins. Crònica d’un exili a Xile (Barcelona: Viena, 2003)
Tema de la setmana
Tufs i pudors
Per aquí també fem servir el terme bravada, però no apareix al Termcat.
http://rodamots.cat/bravada/