nyigo-nyigo m

Definició

Onomatopeia del so d’un violí, d’un violoncel, etc., especialment mal tocats. També onomatopeia d’un soroll insistent i desagradable, com el que fa una cosa que grinyola o una persona que molesta amb la seva insistència.

Tot el dia sentíem aquell nyigo-nyigo de casa el veí, que s’entestava a tocar el violí sense saber-ne.

Etimologia

D’origen onomatopeic.

Usos

  • Catalunya no ha estat, durant segles i segles, un país de poetes. Els pocs poetes catalans antics que hi ha hagut —un Turmeda, un Jaume Roig— han estat poetes sarcàstics, escandalosament realistes i anticonvencionals. Cal arribar a Verdaguer i Maragall per a obtenir, en aquestes reflexions, algun resultat. A l’Empordà ni tan sols en aquesta etapa no s’ha produït alguna cosa més que el nyigo-nyigo i el rescalfat.

    Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 210
  • I així anem passant les hores i els dies: una setmana discutint això, quinze dies barallant-nos per allò. Jo estic admirat que puguem viure tants segles amb aquest constant nyigo-nyigo amb el govern central o els partits centralistes.

    Joan Solà, «Lleida (LL), Girona (GI)» (Avui, 26 d’octubre del 1991)

Tema de la setmana

Onomatopeies reduplicatives

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xiu-xiuzum-zum