zum-zum interj i m

Definició

Onomatopeia d’una bonior, d’una remor sorda i contínua, com el brunzit d’alguns insectes, la remor d’una multitud de persones, etc.

El zum-zum del borinot no em deixava fer la migdiada.

Usos

  • El blanc i el rosat que cobreix aquests arbres [els ametlers] esguita els camps profusament i s’escampa entre els marrons i els verds formant conjunts paisatgístics tebis i dolços. Alhora, insectes que estimen les flors hi voletegen i el seu zum-zum és una salmòdia suau mentre una olor melosa s’escampa per l’ambient.

    , «Flors d’ametllers» (Levante, 15 de febrer del 2005)
  • Ell va posar-se l’índex a l’orella i el va moure com una simbomba, mentre es tapava el nas amb l’altra mà. Volia destapar-se-la, que li feia zum zum.
       —No t’agrada veure com em diverteixo al meu ambient, oi?
       —Divertir-te? No sabia que et divertís que et fotessin a l’aigua vestit.

    Empar Moliner, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 269

Tema de la setmana

Onomatopeies

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

nyigo-nyigofru-fru