El més mal vist dels vicis literaris culpables és el de la no-lectura. Cadascú té la seva biografia lectora. En la galeria dels relats amb què ens reinventem cada dia després de rentar-nos la cara davant del mirall hi figura en una posició privilegiada el panteó dels llibres que hem llegit: el ressò de les lectures que al llarg de la vida ens han fet companyia, ens han marcat o bé ens han revoltat. Estem temptats d’afirmar que: «we are such stuff as books are made on» [*Som del mateix material de què estan fets els llibres]. Ara bé, i si la dada fonamental fos justament el revers d’aquesta llista? I si al capdavall resultés que allò que ens defineix de debò i d’una manera més pregona és el que no hem llegit: el que no hem volgut, o pogut o sabut llegir, és a dir allò que mai plagiarem?

Manel Ollé, Plagia millor! (Barcelona: Periscopi, 2022), pàg. 90-91

   —Em permet un moment? —contestà Pujols, desapassionat, parlant lentament—. ¿Creu que el moment és revolucionari? Molt bé. Ho accepto. ¿Seria possible, només, de donar-li un consell?
   —Encantat… —digué el President [Companys] amb un somriure.
   —Vol donar lliure curs a la revolució? Magnífic. No seré pas jo que m’hi oposaré. Si considera que el moment és revolucionari, haig de suposar que pensa consolidar la revolució. Ara bé, per a consolidar una revolució només hi ha un camí: evitar la contrarevolució. Hi ha pensat? I el consell que jo li gosaria donar és aquest: hi pensi, no es descuidi! Tot això que li dic és vulgaríssim i és la història mateixa dels països de la nostra cultura i de la nostra manera de viure. La política, com totes les coses de la vida, actua per la llei de l’acció i de la reacció. Com més forta és una acció, més perillosa i considerable és l’acció contrària…

Josep Pla, Francesc Pujols. Notes, dins Tres biografies (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 517