No era massa bon senyal que durant la primera mitja hora d’estada a la que havia de ser el seu nou lloc de residència, la seua ciutat d’ara endavant, s’hagués de trobar amb un taxista i un recepcionista que havien resultat ser dues persones tan carregoses. És per això que na Clara va fer un esforç de contenció i va agafar la clau i un plànol de la ciutat amb tota la delicadesa de què va ser capaç. Era massa d’hora per a ser descortesa…

Esperança Camps, Enllà de la mar (Alzira: Bromera, 2004), pàg. 28

Durant les meves passejades per Puigcerdà, havia notat que un carrer de la vila es deia baixada de Bourg-Madame. Com sabeu, Bourg-Madame és el nom oficial d’una població cerdana anomenada en català la Guingueta d’Ix. Em pensava que la legislació de la Generalitat prescrivia que a Catalunya cal fer servir la forma catalana per designar els topònims fora del territori autonòmic. Així, a l’autopista, hauríem de llegir Saragossa, forma catalana del topònim Zaragoza, únic oficial a l’Aragó. La primavera del 1994, vaig escriure a l’Ajuntament de Puigcerdà per recordar que la forma catalana de Bourg-Madame és la Guingueta d’Ix. Al cap d’un mes, vaig rebre una resposta molt simpàtica amb una fotocòpia d’una decisió oficial de l’Ajuntament. D’ara endavant, deia la carta, la baixada de Bourg-Madame s’anomenaria baixada de la Guingueta.

Joan-Daniel Bezsonoff, La llengua dels amics. Autobiografia lingüística (Empúries, 2026), pàg. 116