Mentre esperava intranquil que na Glòria acabés d’arranjar-se, s’assegué al meu costat a la saleta i començà a explicar-me —m’admirava el seu mallorquí correctíssim— com estimava aquella dona excepcional i el canvi tan gros que es produí en la seva vida des del moment de conèixer-la. Hi havia vehemència en les seves paraules, fins i tot emoció. Un poc nerviós, entrecreuava les mans ara i suara amb un gest que no m’agradà gaire, no sabria dir per què. No tinguérem massa temps per a parlar; na Glòria aparegué de darrere el cortinatge que tapava la porta, sense fer renou. Ens sorprengué i ens aixecàrem. Estava formosíssima.

Carme Riera, «Qui enviava les flors a na Glòria?», dins Te deix, amor, la mar com a penyora (1975)

El mal temps dugué molts de maldecaps als organitzadors, ja que la suspensió dels actes i concerts planà tot el dia sobre Son Servera. Així, a l’horabaixa hi havia programades més de cinquanta activitats, però a l’hora d’iniciar-se els carrers eren buits, la gent, la jovenalla era dins els bars de la localitat resguardant-se de la pluja que ara i suara feia acte de presència.

J. Socies, «3.000 joves acampen per la llengua tot i la pluja» (Diari de Balears, 24 de maig del 2008)